> Univers madur: 2014.11

25 de novembre de 2014

Un nou jorn


Boira d’ànima ferida que guarda guerres i derrotes.  Guerra diària, derrota quotidiana.  Quotidiana invasió de negror de nit que es consumeix en un lament obstinat.  Lament de nàufrag que busca recer de les ferotges onades en una roca inexistent o inabastable.  Inabastable el far que en la llunyania crema.  Cremor d’angoixa punyent. 
Els ulls tancats, els punys tancats, la boca closa, les dents serrades, el cor eixut, el crit callat que li tenalla el coll amb l’estupor de les ales trencades.  Trencadissa de cor enamorat i cec.  Ceguesa de flors marcides que ploren fúria i enterren petons i goig i dol i mort. 
I en el desconsol profund de les ombres perpètues s’obre pas -lleu com l'aigua- la tendresa: la que amaga i la que anhela; la que l’empeny a descobrir, entre les runes de la rendició cansada, la voluntat de ser. 
En pou amarg i buit neix un bri d'esperança que batega amb el tacte d’una mà amiga i s’escalfa amb càlids estels dibuixats en el somriure d’uns ulls còmplices. 
Emigren els negres ocells amb el nou dia.
Neix un nou jorn.

Microrelat per participar al Concurs ARC a la Ràdio 2014-15 "El cicle de la vida".
Novembre: Naixement.

18 de novembre de 2014

3 de novembre de 2014

Flors de pedra en el cel


L'altra nit, sopant amb uns amics entre castanyes, panellets i ànimes que ens voltaven, la cosa es va anar posant seriosa i vàrem acabar parlant de vida, vellesa, malaltia, mort i dignitat; de cultures diverses i de com cadascuna afronta els diferents estadis.
Però això de la vida i la mort és un tema complicat i funciona una mica segons et va; té molt de conviccions personals, de plantejaments morals i ètics, i també de les persones que t'envolten, del seu recolzament i de les seves necessitats.


Ja sabeu que a mi se me'n va el cap d'un tema a l'altre, i per una estranya associació d'idees, he pensat que estaria bé -i vindria al cas- explicar-vos a la història de Noe, una noia de 36 anys que, quan en tenia 25, va quedar totalment paralitzada a causa d'un accident.  Un cos paralitzat, una vida paralitzada, una situació infinitament dura que jo no voldria haver d'afrontar mai i que segurament resulta més agradosa i càlida gràcies a la família i als amics, metges i fisioterapeutes que l'acompanyen en aquesta situació i l'ajuden a no rendir-se i a aprendre a viure de nou.
Una història que en Roger em va explicar abans de l'estiu, i que ell va conèixer a través d'un company de curses que sabia de la seva afició a la muntanya i que li va donar una pedra pintada per la Noe.  Es tractava de que la deixés en algun cim per tal que algú altre la trobés; perquè aquestes flors de pedra volen transmetre d'alguna manera l'esperit de la Noe, el seu somni, la seva energia, el seu amor per la vida; i volen que la gent que trobi la pedra, rebi tot això i alhora ho transmeti a altra gent.


L'altre dia, en Roger va deixar la seva pedra al cim del Ballibierna (3.067m) al Pirineu d'Osca.
Si algun dia hi passeu, per aquest cim o per un altre, i us trobeu amb una de les pedres de la Noe, sereu una mica protagonistes d'aquesta història d'amor per la vida que s'explica i es comparteix en forma de pedres de colors, de flors que arriben al blau del cel.


No us sabria dir si seria la meva opció; parlem tant sobre qualitat de vida que a vegades ens sorprenen altres postures, però està clar que la història de la Noe és la d'una elecció coratjosa i emocionant.
Força Noe !

Aquesta és la nota que acompanya les pedres:
Esta piedra está pintada a mano, con el corazón.  Es un regalo a la montaña y a la vida y una parte pequeña de un gran sueño.  La encontrarás en sitios donde solo se puede llegar con pasión.  Va acompañada de una nota por si quieres contactarnos y formar parte de esta experiencia.  (Noegaya77@gmail.com)
Quédate la piedra, déjala en la próxima cima que alcances o regálala a alguien para expresar tu gratitud, brindar apoyo o simplemente para compartir una sonrisa.
Ya formas parte de este humilde proyecto de conexión, gratitud y amor por las personas y la naturaleza.
No somos ni corredores, ni alpinistas, ni esquiadores, ni deportistas, ni escritores, ni tan siquiera somos artistas..…..somos personas. 
Hagas lo que hagas con la piedra, disfruta de la vida y no olvides apreciar y cuidar de todo lo que te rodea. 
Detrás de cada piedra hay historias preciosas dignas de ser compartidas para que a otros les sirvan de apoyo y ejemplo.

I, si sentiu que ja formeu part d'aquesta història, podeu feu un pas més i impulsar-la votant el seu somni: disposar d'una cadira JOËLETTE, que és una cadira tot terreny amb una sola roda que permet que una persona amb mobilitat reduïda pugui fer recorreguts per terrenys no adaptats amb l’ajut de tres o més persones acompanyants que la condueixin.
Tenen intenció de compartir la cadira amb qualsevol persona que la pugui necessitar, i per aconseguir-la, el seu projecte ha de ser el més votat.
Si no et funciona l'enllaç, pots copiar aquest text i copiar-lo al teu navegador:
         http://www.xn--persiguetussueos-kub.com/becas_proyectos/499/