> Univers madur

18 de maig de 2017

Tardes de pluja

Besaré el teu cos,
per eixugar-te la pell
                 molla de pluja.

El transitaré            
          amb petjades de dits,
que resseguiran      
          els meus llavis ardents.
I el meu rostre, enterrat
          entre els teus plecs,
ensumarà olors de tempesta.

Àvida caçadora de promeses
         d'altres tardes de pluja.


10 de maig de 2017

El pas del temps


Un degoteig inexorable
d'infinits i d'ínfims segons,
nodreix el pas del temps.

El temps viscut ha anat
deixant la seva petja
pertot de camins transitats.

Camins incerts, a voltes desfets.
Camins que transcorren
entre els records i les promeses.

Tanta vida que empeny!
i tanta per viure!
Tants revolts
per sorprendre'ns encara.

I seguirà passant el temps:
degoteig inexorable
d'infinits i d'ínfims segons.


Niro, en el goig de compartir el temps viscut, deixa'm que tanqui els ulls i bufi amb tu les espelmes per a que tots els teus desitjos es facin realitat. 
M o l t e s   f e l i c i t a t s !!!

29 d’abril de 2017

Amors, tirites i altres bajanades

Ja fa temps, algú a qui m'estimo infinitament molt em va dir que encara que un vulgui estimar tothom, o estimar per igual, en el fons un estima a qui estima i ho fa com sap o pot; que no sempre es pot escollir.

Imatge relacionada

I deu ser veritat.

Els amors forçats, obligats, deutors, no són ben bé amor; no curen igual, no acompanyen, no il·luminen.
Són amors captius de la raó i, quan volen escapar d'ella, són amors que fan mal.  Fan mal perquè no et surten de natural i fan mal perquè voldries que et sortissin i no pots.  Fan mal si ets l'estimador incapaç i fan mal si ets el no estimat.

No s'hi pot fer més.


Només queda posar una tirita al rostre per tibar la pell i aguantar el somriure (al més pur estil Carmen Sevilla), i posar una altra tirita al cor per aturar la sang i tirar endavant.
I després, mirar de no mirar-te-les gaire, no fos cas que et recordin el cop que tapen, i torni el mal.