22 de maig de 2013

Una mirada oculta rere un vel


Aquesta fotografia és la imatge del primer anunci contra el maltractament de la dona a la història de l'Aràbia Saudí, juntament amb el lema

 Algunes coses no poden ser tapades

Me la va passar en Marc (el meu fill gran), i em va impactar.  Vaig trobar ocurrent el lema i molt adient la imatge.  Sí, és cert, que podríem discutir molt (ja ho he fet amb alguns companys) sobre el paper de la dona en el món àrab, sobre la vexació o no que suposa l'ús del niqãb, el hijãb o el burqa'; però a mi em sembla un pas important, potser el primer pas, sovint el que més costa.  I penso també que contra la violència sobre les dones hem de lluitar tots plegats i no hem de deixar que cap excusa serveixi per justificar-la.


Germanes en sexe i submissió
a aquest mascle impotent
que aferma la seva feblesa
emprant la força i el menyspreu.

Germanes en sexe i submissió
a aquesta por
que pinta temors en la consciència
i ens fa culpables de ser dones,
                                      i potser lliures i rebels.

Germanes en sexe i submissió
a aquest esglai silent
que ens tenalla el crit i la ràbia
                       al fons de l'ànima.

S'amaguen cops i blaus
                i crits i plors
rere el vel atapeït de la vergonya
que a voltes és de roba
i altres és silenci i indiferència.

Germanes en sexe però mai submises
al desamor que calla
devorat per la broma del desànim,
que esquinça els somnis
i transforma els petons en carícies de sang.

Goteja la por damunt els paraigües,
i la pluja regarà un nou coratge
que renaixerà fort i altiu;
de les deixalles dels sentiments
brollarà l'esperança,
                       com fulles noves.


19 de maig de 2013

Nit de museus



Aquest dissabte es va celebrar, arreu d'Europa, "La Nit dels Museus", una iniciativa promoguda pel Consell d’Europa en què participaven més de tres mil museus de quaranta països, que aquest any coincidia amb el Dia Internacional dels Museus i que tenia per objectiu sensibilitzar el públic sobre el paper dels museus en la transformació constant de la societat.

A Barcelona hi participaven més de 60 museus amb una àmplia oferta d'exposicions i activitats que anaven més enllà de l'oferta museística.

Nosaltres teníem teatre i això va fer que ens incorporéssim tard a la "moguda museística" i potser això em va donar una visió esbiaixada però, que voleu que us digui?
Èxit absolut, indubtable i innegable, de públic.  Però mentre maldàvem per obrir-nos pas entre la gentada que es movia pel MACBA fent impossible gaudir d'una mínima visió de les obres exposades, ensordits per la música del DJ que acompanyava la nit, esquivant els fotògrafs amateurs que no es podien estar de piular la seva #capturaelmuseu, em preguntava fins a quin punt s'havia assolit l'objectiu de la nit.
Quants dels que érem allà hi aniríem qualsevol altre dia?
Quants érem producte de la nit, de l'ambient?

Ep!  que amb això no estic dient que no s'hagi de fer "La Nit dels Museus".  M'agrada i penso que cal potenciar la descoberta d'una nova, agradable i cultural activitat.
Per sort a Barcelona (de fora no en puc parlar) molts dels museus que obrien gratuïtament dissabte a la nit, obren també de manera gratuïta altres dies (la majoria el primer diumenge de mes) i alguns, fins i tot, els diumenges per la tarda.  Us en poso alguns enllaços:

13 de maig de 2013

A les palpentes



M'endinso en la bromada
a les palpentes,
que no sé si és dia,
       o nit,        
                    o vespre,
car la llum blanquinosa de la boira
em confon i se'm fa dolça.

M'aventuro endormiscada
i em faig lleugera, ingràvida,
per lliscar pels raigs de lluna
i arribar al món dels somnis,
i un cop allà      
                           despertar-me
         abraçada al teu cos.


En resposta a la proposta del Repte Poètic Visual 252.