> Univers madur: 2012.10

17 d’octubre del 2012

Ponts enfonsats


Pont penjant de Puebla de Arenoso  (foto de Xavier ?)


Gronxador
Del pont, les fustes
són joguines dels peixos.
El riu els gronxa.


Camins d'entesa
 Les dues ribes
un fràgil pont unia.
Camins d'entesa
que altres interessos
han negat, també d'aigua.


 Com proposta del NipoRepte 58:  "Pont sota l'aigua" de Relats en català.

4 d’octubre del 2012

D'or: somriures i llàgrimes i noces

Avui fa 50 anys que els meus pares es van casar i em fa il·lusió dir-ho aquí i dedica'ls-hi aquest escrit.

Què voleu? 50 anys són molts, i quan tens certa experiència de vida en parella saps que no sempre és fàcil.

Els heu vist?  Oi que estan guapos?

Doncs, aquesta parella de dos fa 50 anys que van decidir casar-se i fer cas d'aquell consell de "creixeu i multipliqueu-vos"; i de broma en broma i d'any en any, ja en som 17 i tinc l'esperança de seguir creixent per molts anys més.

Els hi voldria dir moltes coses que segur que ja saben.
Els hi diria que la vida és com un riu que s'escola molt de pressa, i  cada dia és una nova vivència, un record a la motxilla, un nou pas en el camí cap el demà.  Els hi diria que en parella, a més, la vida és com un arbre que s'arrela i  creix i dóna fruits.
Els hi diria que ha passat el temps i han volat els anys, i que ben segur han tingut moments bons i dolents; que han compartit riures i plors; que han format el seu niu i han deixat volar els fills guardant-los sempre la porta ben oberta.
Els hi diria que s'ha arrugat la pell i s'han ensorrat ells ulls, però que ells encara estiren el braç per trobar-se la mà, el cos, el cor; i encara amaguen un somriure en saber-se a prop.
Els hi diria que és curiós com tenir fills ajuda a comprendre els pares; no necessàriament a compartir postures ni opinions, però sí a valorar silencis i somriures i retrets i petons.
Els hi diria que els estimo, que els estimem tots i que volem desitjar-los moltes, moltes felicitats, i que puguin (puguem) passar molts més anys junts.

No sé si el meu pare li va cantar una "jotica" a la meva mare el dia del casament (li hauré de preguntar), però de ben segur no li va cantar ni van ballar aquesta cançó que tot just demà fa també 50 anys del seu llançament i que m'ha semblat molt adient de posar avui.




I de regal, del bloc D de dolç, aquest pastís de noces d'or