Que només els petons
ens tapin la boca,
que siguin els teus llavis
que em regalin el bes.
Que el cor em bategui
en polsos convulsos,
i tota jo em liqüi
amb el foc d'un anhel.
Que només els petons
ens cusin la boca,
i entre les cames brodin
gemecs de plaer.
* ** *** ** *
Que només els petons
ens tapin la boca,
que no ens pugui callar
ni la por ni el neguit.
Que sempre tinguem
una resposta als llavis,
una cançó als ulls,
i una lluita al puny.
Que només els petons
ens tapin la boca,
i els crits silenciats
ens mostrin el camí.
Vaig trobar aquesta foto al fb. En XB no posava on l'havia fet i una cerca per Sant Google m'ha conduït a Celrà (Gironès), però ho dic amb la boca petita perquè no he tingut manera de contrastar-ho.
En qualsevol cas, allà on sigui que està escrita, és genial. Encara no he pogut decidir si m'agrada més des d'un posat romàntic o pel seu sentit reivindicatiu, així que us deixo uns versos per cada vessant i en podeu triar.
En qualsevol cas, allà on sigui que està escrita, és genial. Encara no he pogut decidir si m'agrada més des d'un posat romàntic o pel seu sentit reivindicatiu, així que us deixo uns versos per cada vessant i en podeu triar.