> Univers madur: Dones, princeses, cavallers i persones

8 de març de 2017

Dones, princeses, cavallers i persones


Alcem la copa
i jurem-nos mútuament:
No ens rendirem!
Serem dones, rebels.
Serem com som, persones.



Aprofito la imatge proposada per brins pel NIPOREPTE 207 - "Dues dones en un bar", per reprendre el blog amb una crida a totes les dones a rebel·lar-nos; rebel·lar-nos contra la discriminació laboral i salarial; rebel·lar-nos contra la desigualtat d'oportunitats i de tracte; rebel·lar-nos contra certs estereotips que cerquen mantenir un statu quo arcaic; rebel·lar-nos contra una societat hipòcrita que ens exigeix uns deures i oblida els drets que hi van de la mà; rebel·lar-nos contra nosaltres mateixes que a voltes acceptem com inevitables certes postures -o fins i tot les promovem conscientment o inconscienment- per inèrcia, per comoditat, o perquè ens surt així després de tants segles d'assimilar-les com a pròpies.

El quadre de Picasso, Deux femmes au bar (1902), correspon a la seva època blava.  Diuen (sóc profana en aquest camp) que per Picasso el blau era el color de la tristesa i de la penúria, un color que plasmava en els seus quadres quan sentia pena i ràbia i molta impotència.

Un sentiment molt adient avui.

Perquè avui no és un aniversari, un sant, o un dia per celebrar que som dones, com si per raó de sexe fóssim qui sap què.
Avui és un dia de lluita i reivindicació; malaurada necessitat d'un dia especial per reivindicar-nos com dones treballadores.

I aquesta no és una lluita contra l'home; no és una lluita per la supremacia femenina.  Aquesta és una lluita constant, diària, per reivindicar-nos com a persones i, en tant que persones (sense importar de quin sexe), exigir i exigir-nos la igualtat a què tenim dret.  Perquè, a més, de la mà de la desigualtat laboral, salarial i d'oportunitats, ve la pobresa, la dependència (que sovint comporta la submissió forçosa), la marginalitat i la perpetuació de rols discriminatoris i de conductes abusives.

Tant és si som princeses bledes o combatives; bruixes, fades o madrastres; gripaus o prínceps blaus; dracs o cavallers; caçadors, àvies, llops o porquets; em demano -per sobre de tot- ser persones.


2 comentaris :

  1. Si no estigués ficat amb política podria pensar que exageres. Estant-hi ficat, i sentint avui mateix els meus companys homes en una conversa sobre baixes de maternitat a l'hora de dinar, sé que no ens podem relaxar ni un segon en la lluita per la igualtat. Queda mooooolt per fer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són les trampes del nostre dia a dia.
      Hi ha actituds que considerem impossibles per nosaltres o el nostre entorn més proper; ens pensem que ho tenim superat, però aleshores surt el nostre jo inconscient i evidencia que no som tan igualitaris ni poc discriminatoris.
      En fi, com tu dius, queda mooooooolt per fer. El primer pas, però, és ser-ne conscient i aquest sembla assolit ;)

      Elimina