> Univers madur: Repòs

1 de novembre de 2016

Repòs



Reposen els morts rere els xiprers.

Han bescanviat casa seva
per nínxols estrets
i xerren amb els veïns de sempre
des del silenci etern que s’ensenyoreix
de pensaments i somnis;
amb la veu del record,
espessa, feixuga,
                     estranyament madura,
com un murmuri somort sota la pluja.

Reposen els morts rere els xiprers
i el cansament se’ls muda
                             en avorriment.

4 comentaris :

  1. Realment, espero que no hi hagi res després de la mort. Buit i prou, però cap rastre de consciència. Quin avorriment seria...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, oi? això de l'eternitat té un no sé què inquietant.
      D'altra banda, reencarnacions, retrobaments i paradís tenen el seu punt si hi creus.

      Elimina
  2. És un poema preciós!!!
    Un tema que sempre fa pensar i que sembla tabú parlar-ne.
    Gràcies!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Maria Teresa.
      Crec que la mort ens fa una mica de... por? respecte? I després, què hi ha?, s'acaba? Potser aquest mig tabú que comentes és com si teméssim que parlar-ne ens portés malastrugança (reminiscències d'un passat supersticiós?)

      Elimina