> Univers madur: Llaços, cicatrius i cremalleres

19 d’octubre de 2016

Llaços, cicatrius i cremalleres


Vestiré el meu pit
amb un llaç rosa
per tapar una cicatriu
afortunadament absent,
però serà ...
del tot insuficient.
No podrà el meu llaç
tenallar la por,
ni eixugar el lament d'uns ulls
que ploren desesperança.
No amagarà el meu llaç
la ràbia descoberta en el mirall,
ni resoldrà dubtes i incerteses.
Només, potser, serà el meu llaç,
una mà resseguint amb tendresa
òrgans mutilats, pits decapitats,
per esborrar cicatrius interiors
i descobrir l'anhel de la vida
com un nou gust al paladar.
* * * * *
De poc servirà, però,
el meu llaç rosa
si no em treu de la boca
la cremallera
que les cicatrius han pintat
sobre els pits escapçats,
i que m'emmudeix el crit.
No pot tapar el meu llaç
altres retallades que amputen,
no només el pit,
sinó el nostre futur.

Retallar -o no invertir- en prevenció, en investigació i en cobertura sanitària ens fa més febles i vulnerables; i conserntir-ho ens fa còmplices -amb llaç o sense- però còmplices.

Fotografia:  Fragment de la portada del llibre Cicatrius (in)visibles d'Eumo Editorial, il·lustrada per Dani Torrent


2 comentaris :

  1. El càncer de mama és un dels més comuns, però també dels més estudiats i controlats. La prevenció funciona, fins i tot es tracta amb un altíssim percentatge d'èxit. Això no vol dir que ens puguem adormir i que la batalla estigui guanyada. El càncer no perdona si no es fan les coses bé. La investigació és primordial, en això i en tants altres camps. No apostar per la investigació és tancar els ulls a la realitat. Espero que no ho fem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per sort és cert que hem avançat molt en aquest tipus de càncer i, en general, en moltes altres malalties, però també és cert que cada cop més la crisi és una fantàstica excusa per deixar de gestionar, d'investigar, de prevenir ...
      Tant de bo tinguis raó i no deixem de fer-ho

      Elimina