> Univers madur: Despertar a Dakar

4 d’octubre de 2016

Despertar a Dakar



Sobre la tàpia,
canten els ocells mentre
el dia aguarden.

Com  a proposta del Niporepte 191 - Despertar a RC.


Aquesta és la primera fotografia que vaig fer al Senegal.  Està feta, gairebé de matinada, des de la finestra de la meva habitació en un barri de Dakar (crec que era Liberté 6, però em costa ubicar els límits) i és que em va sorprendre molt en una ciutat, i més en una de tan caòtica i pol·luïda com és Dakar, despertar-me amb el cant dels ocells i mirar per la finestra per descobrir entre obres permanents i cases semiacabades, aquesta munió de cantaires voladors.  

La segona fotografia que vaig fer va ser de la part de sota de la mateixa paret: un solar on hi vivia una família amb tres nens que feia la vida (cuinava, menjava, rentava, jugava) al carrer tret del moment de dormir que es posaven a cobert (i no sempre).  No gaire més enllà, casetes modernes amb cotxes ostentosos a la porta; tot un exercici de contrasts que em va costar de conciliar.


No tinc clara la meva primera impressió de Dakar; crec que va ser un sentiment contrariat: contradicció entre el que esperava trobar/sentir i el que vaig trobar/sentir.  No sabria dir perquè, però no era gens com me l'esperava; com diria aquell: ni millor ni pitjor, diferent.

Amb els dies i les nostres incursions per diferents zones (algunes recurrents) de la ciutat, vaig descobrir que Dakar no hi ha només una, sinó que hi caben molts Dakar en ella.
Alguns, el Dakar caòtic, contaminat, sorollós, multitudinari, acollidor, alegre, conciliador i acolorit, el trobes pertot; però hi ha també el Dakar modern i el decadent; l'elegant i el brut; el de les platges polides i el de les deixalles (i les cabres) a la platja; l'opulent i ric, i el pobre, i també el gairebé míser.
Alguns amics m'han parlat d'un Dakar glamurós, nocturn i cosmopolita "que no té res a envejar a Madrid o Barcelona" (cito textualment), però com no em moc per aquests ambients. no ho sabria dir.  Amb tot, em mereixen tota la credibilitat i per tant deixo constància.

En definitiva, que Dakar és un remolí de contrasts i un monument viu i constant a la diversitat.  Hores d'ara, però, encara no sabria definir-la amb un sentiment clar,

2 comentaris :

  1. La veritat, no em crida gens l'atenció passar per allà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. pons, t'entenc perquè jo no m'havia plantejat mai Senegal com a destí; sí que tenia pendent l'Àfrica negra, però Senegal en sí... doncs, no.
      Ara que hi he estat, et diré que és tot un altre món però un món que val la pena conèixer. Potser Dakar no em va deixar un sentiment clar, però Senegal en general i els senegalesos en particular són molt recomanables.

      Elimina