> Univers madur: Piragües d'esperança

14 de setembre de 2016

Piragües d'esperança


La fotografia està feta a la platja de Saint Louis, al nord de Senegal, una tranquil·la tarda -gairebé capvespre- de bany en família.  Al fons, uns pescadors surten en piragua.

Aquests dies pel Senegal, però, ens han parlat molt d'altres piragües que salpen direcció Canàries, moltes de les quals no arriben a port; dels amics, cosins, veïns, fills i germans que han marxat i s'han perdut per sempre;  dels amics, cosins, veïns, fills i germans que han marxat i han tornat després més pobres, alcohòlics, "bojos", perduts per sempre; dels constructors de piragües que s'enriqueixen amb aquest èxode, amb la necessitat, amb el desesper dels necessitats; del nostre silenci respecte aquestes morts, ara que hem posat el focus en altres misèries; de la seva impotència; del desencant; de la no-esperança.

Potser per això, perquè tinc molt present encara aquestes converses, la fotografia em fa pensar en les piragües que marxen perseguint un somni i en els amics, cosins, veïns, fills i germans que -de la platja estant- se'ls miren amb tristesa, amb angúnia, amb esperança, amb un adéu al cor i un somriure fingit als ulls.

Aquestes altres fotos estan fetes a Oussouye, a la Casamance.  Per molt que oficialment ja no hi surten piragües cap a Canàries (i segurament és cert que el seu nombre ha disminuït força), aquesta que s'estava construint tenia les "Illes Afortunades" com a destí i una capacitat de 100 persones.


Buscant poetes senegalesos (no en coneixia cap), em vaig topar amb un poema de Habib Demba Fall que s'escau molt amb el tema.  El vaig trobar en el seu blog MON PERMIS DE PENSER on compartia algunes perles del seu rosari "Le chapelet de rêves", i comentava que la vida d'aquells fugitius tròpics es redueix a:

L'èxode dels sense esperança
El temps marca l'estació de l'èxode
dels desesperançats,
l'estació de l'èxode vers la seva esperança,
l'estació dels emigrants.
Els supervivents dels mars han vist la mort de prop.
Han vist
els condemnats de totes les misèries,
les despulles d'ànimes torturades
de totes les memòries de tots els esclavatges.
Han vist
ostatges de les esperances de tots els anhels,
el trencament de totes les il·lusions,
de totes les memòries de totes les misèries.
Han vist.
El no-res han vist
en les aurores obsedides pels grans atzucacs,
la buidor en l'escassetat.

No l'he trobat traduït al català i he fet un intent de traducció (perdoneu la meva poca traça), però us el deixo també en francès perquè el pugueu gaudir com cal.
Si algú s'anima a fer-ne una millor traducció, li estaré absolutament agraïda.

L’exode des sans espoirs
Le temps lance la saison de l’exode
des sans espoir
la saison de l’exode vers leur espoir
la saison des migrants
Les rescapés des mers ont vu la mort de près
Ils ont vu
bagnards de toutes les misères
les décombres des âmes torturées
de toutes les mémoires de tous les esclavages
Ils ont vu
otages des espérances de toutes les envies
les fractures de toutes les illusions
de toutes les mémoires de toutes les misères
Ils ont vu
Néant ils ont vu
aux aurores hantées par les impasses grandes
la gueule du vide sur les disettes


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada