> Univers madur: Cap al país de la teranga

15 d’agost de 2016

Cap al país de la teranga

Quan en Roger ens va dir que se n'anava de voluntari al Senegal -a part de molts altres plantejaments- vam decidir que era una bona excusa per anar-hi de vacances i començar a descobrir l'Àfrica negra que fins ara desconeixíem.

L'inici de les vacances venia marcat per la data d'acabament de les seves colònies ja que la idea era aprofitar que ell ja hi era, i anar-hi la resta de família per fer la nostra pròpia descoberta.  Al final no vam ser tots ni tampoc tots els dies que primer havíem planejat, però les coses vénen com vénen i finalment la matinada de l'1 d'agost aterràvem a Dakar després de fer escala a Casablanca on van "oblidar" les nostres maletes.  Per sort per nosaltres i desesper d'en Roger i els seus amics que ens esperaven morts de cansament a les portes de l'aeroport, tres hores després arribava un altre vol de Casablanca que sí que les portava i que ens va permetre ficar-nos al llit a les 5 de la matinada, cansats però amb tot.


D'aquest primer contacte amb Senegal em vaig quedar amb algunes impressions que després he anat confirmant amb més o menys certesa.  La primera va ser que als senegalesos no els hi agrada fer cues i que l'ordre d'aquesta no significa res, però que tampoc s'enfada ningú quan s'increpen entre ells.   La segona -digueu-me superficial- és com de guapos, esvelts i elegants són els senegalesos i senegaleses en general (i no parlo de com vesteixen sinó d'un posat natural).  I, per descomptat, la seva amabilitat i cordialitat que hem ratificat tots els dies.

El dia de la nostra arribada a Dakar ens van acollir a Notre Dame d'Afrique, la comunitat de Pères Piaristes (aquí escolapis) amb qui en Roger ha col·laborat en les colònies d'infants.  Va ser un plaer estar amb ells, conèixer els altres monitors (quina energia gasten!) i compartir impressions amb els altres voluntaris que també havien acabat les seves colònies.
No em correspon a mi parlar de les colònies ni fer-ne cap tipus de balanç, però sí que destacaria d'aquestes converses la sensació generalitzada dels voluntaris de que en certs aspectes potser havien donat més feina que no pas ajudat, especialment per una qüestió d'aclimatació, coneixement de costums i hàbits, etc.; però també la seguretat de què havia significat aquesta experiència pel seu creixement personal i per fer-los esdevenir "agents del canvi" (gran paraula) en quant a saber treballar i aconseguir avançar amb accions concretes i petits moviments que ajuden a prendre consciència i fan que les grans estructures es vagin movent.

En breu us explico algunes cosetes del viatge i d'aquest sorprenent i acollidor país ;-)


Fotografia a l'aeroport de Ziguinchor, a la Casamance.
* teranga: hospitalitat, acollida, calidesa



4 comentaris :

  1. Mmmmmm Senegal, quins records, les olors, els colors, ... un bon començament pero anar descobrint l'Africa negra, pero vigileu ... Africa enamora i moooolt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mmmmmm, Senegal. Ja ho pots ben dir! i és que és cert que Àfrica enamora

      Elimina
  2. Caram, el motiu que t'hi porta de vagades és el de menys, és l'empenteta que cal. Però pinta que ha estat una gran experiència, amb els seus inconvenients inclosos, però no cada dia es va a l'Àfrica negra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, una experiència fantàstica, amb "angoixa" inclosa a l'hora de marxar.

      Elimina