> Univers madur: Amb ulls "tubaab"

19 d’agost de 2016

Amb ulls "tubaab"

Tubaab (o tubab) és el terme amb què els senegalesos es refereixen als blancs/occidentals, i què em van assegurar que sentiria sovint; però he de dir que jo només ho he sentit dir als nens i majoritàriament fora de l'àrea de Dakar, no sé si perquè tenen el terme més arrelat o perquè els hi sorprèn més la nostra presència.
M'expliquen que és un mot que prové de la Gàmbia i que deriva de "two bob" la tarifa estàndard que els colonialistes britànics utilitzaven per pagar els gambians per fer petits treballs, i que després es va ampliar per referir-se a l'amo o patró que pagava la tarifa i, per extensió a tots els blancs que es deixen caure per aquelles terres.


En qualsevol cas, i per lluny que em senti de colonialistes, amos o patrons que originaren el mot, és innegable que la meva mirada té un biaix tubaab.  Per molt que no em vulgui deixar guanyar per idees preconcebudes ni prejudicis, una part important de la meva visió està condicionada per una forma de vida -i sovint uns valors- molt diferents, i aquesta diferència fa que em sorprenguin, em meravellin, em fascinin o m'indignin coses absolutament naturals allà; explicar-ho sense aquests ulls tubaab, seria com no explicar de veritat el meu viatge.

Em torno del Senegal amb moltes fotos per fer: imatges que se m'han quedat a la retina però que per pudor, per por d'ofendre, per respecte, i també -no ho negaré- per no sentir-me absolutament "guiri", no he capturat amb la càmera.  I això que darrerament acostumo a fer moltes fotos, algunes força absurdes, sense cap valor estètic; fotos que més que per l'àlbum són disparadors de records: tinc poca confiança en la meva memòria o potser massa ànsia de que no se m'escapi res, i aquestes fotos m'ajuden a recordar un moment, una conversa, una olor.

Ara em toca endreçar les fotos de la càmera i recuperar les que m'he guardat als sentits: l'excusa perfecte per reviure un viatge per un país que se'ns ha quedat dins.


2 comentaris :

  1. Cap foto no recrea el que veuen els ulls, però és cert que al final els records es difuminen i les fotos fetes no. De moment, i mentre duri, gaudeix de l'experiència i del que t'ha aportat.

    ResponElimina
  2. Avui en dia pugues les fotos al google photos i que les ordeni com li doni la gana.

    ResponElimina