> Univers madur: Ni mudes, ni a la gàbia

8 de març de 2016

Ni mudes, ni a la gàbia

Del blog Cuaderno de viaje, una il·lustració de Monica Carretero (Momo) per al cartell de la UGT.
Compartida al meu facebook el 8 de març de 2013
El facebook, que és molt xivato i que darrerament s'entesta en recordar-me posts passats, com si estigués ja en aquell moment de la vida en què només ens queda mirar enrere amb un punt de nostàlgia i un munt de desmemòria,
(estoooo ..., per on anava?, ah! sí)
El facebook, deia, m'ha recordat els posts d'altres 8 de març i m'he adonat que bàsicament tots ells fan referència al dia de la dona treballadora, i he pensat que això deu voler dir alguna cosa.  Segur que indiquen la meva preocupació o motivació al respecte, però dissortadament, el que més clarament signifiquen és que en tots aquests anys en què es celebra/reivindica la data, no hem avançat gaire; és més (suposo que també per l'augment d'informació), tinc la sensació que cada cop són més paleses les diferències i les injustícies.

Tant de bo ser dona no signifiqués res més que un cos determinat amb una certa especialització biològica; potser una sensibilitat diferent, però no necessàriament; potser algunes aptituds o predisposicions naturals degudes a certes característiques morfològiques, però res determinant.

Tant de bo ser dona no fos l'excusa per certs abusos i vexacions, per renuncies forçades, drets anul·lats, o somnis truncats.

Tant de bo ser dona no impliqués mai haver de vèncer la culpabilitat de no ser una dona tradicional i deixar certs rols per perseguir un somni; ni tampoc la de ser justament una dona tradicional i que aquest rol sigui el teu somni.

Tant de bo ser dona -que d'altra banda no és una opció que en general hom esculli lliurement- no fos diferent que ser home, i fos només ser persona.

Però ara per ara no és així.
De manera que mentre arriba el dia que puguem celebrar que cap dona és discriminada, vexada, maltractada, sotmesa o anul·lada pel fet de ser-ho, només ens queda el camí de la reivindicació.  I una sincera mirada interior per no caure en els paranys que volem denunciar.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada