> Univers madur: On arriben els homes

25 de novembre de 2015

On arriben els homes


Avui commemorem el «Dia Internacional de l’eliminació de la violència contra les dones» amb la nefasta xifra de 48 dones assassinades a l’Estat espanyol durant el 2015, sis d'elles a Catalunya.

També avui, llegeixo la notícia de l'alcalde de Carboneras (Almeria) que va fer callar una regidora del seu Ajuntament amb l'ordre de guardar el respecte "quan està parlant un home".

I em venen al cap uns fets que van passar fa molts anys (potser 35), al poble, quan una amiga i jo vam quedar segones en el campionat de brisca durant les festes d'estiu i, a mode de felicitació, uns avis del poble ens van dir: "No us preocupeu, està molt bé.  Heu arribat on arriben els homes".

I pot semblar que una cosa no té res a veure amb l'altra, però en el fons són la mateixa, perquè vivim en una societat masclista i patriarcal que disculpa certes actituds només perquè les té absolutament assumides com a normals.  Mireu, sinó, les darreres enquestes que diuen que un terç de la població considera considera acceptable que la seva parella la controli; que les amenaces verbals, entre d'altres, són inevitables o acceptables en determinades circumstàncies; o que dos de cada 10 nois menors de 30 anys creuen que l'home agressiu és més atractiu per a les dones.

Alguna cosa no acabem de fer bé
Caldrà que treballem més els principis de convivència i no discriminació; que eduquem en valors humans; i que revisem certes actituds que no són en absolut acceptables per molt que siguin habituals.
I mentre hi hagi dones assessinades per les seves parelles (mira que em molesta que es digui que "moren", com si fos fruit d'un accident o una malaltia i no un acte deliberat de domini i violència), o dones que hagin de comptar/amagar blaus en la seva pell, caldrà sobretot que continuem dient, cridant, reclamant:
STOP masclisme!
PROU violència contra les dones!

4 comentaris :

  1. Posats a generalitzar, deixem-ho en prou violència ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord, ho podem deixar en prou violència ;-) però no podem minimitzar ni oblidar que les dones pateixen la violència d'una forma més habitual? natural? acceptada? per raó del seu sexe, i per tant cal treballar aquest aspecte de manera especial.

      Elimina
  2. Vinc de comentar un altre post similar aquest, però més reivindicatiu del feminisme. Allà hi he fet alguna esmena, però del teu no hi tinc res a dir. Hem d'acabar amb tots aquest comportaments que dius, i tot això ho combatrem amb educació, des de la base. Els mateixos pares i mares no poden permetre que les seves filles es creguin menys que els seus fills. Encara ens queda molta feina, però si comencem per baix vull creure que mica en mica s'anirà normalitzant la igualtat. Mentrestant, algú que toca un pèl a una dona hauria de passar una llarga temporada a la presó, o potser se l'hauria de castrar, a veure si així aprèn. No es pot tolerar cap violència de gènere, el comentari del Pons no va desencaminat. És evident que la majoria de casos és de l'home contra la dona, però quan és al revés tampoc no s'ha de tractar diferent. La manipulació informativa és important i també s'ha de combatre. Una dona que mor a mans del seu marit no ha mort per generació espontània, ha estat assassinada, i s'ha de dir amb totes les lletres. Ahir va sortir una notícia que deia que una dona mata el seu home i després es suïcida. Aquestes històries normalment van al revés, però en aquest cas no ens podem quedar amb que el titular, aquest cop, sí que diu que una mata a l'altre, i no que l'home ha mort. Denunciem la manipulació, però no perdem de vista que algú ha matat algú altre per qüestions de gènere. Que la lluita en els arbres ens deixi veure el bosc...

    ResponElimina