> Univers madur: De propis i aliens

9 de setembre de 2015

De propis i aliens


He sentit el dol d’una mort aliena
com si fos pròpia.

Estrany sentiment aquest plor
per una mort de fa temps:
quan podíem encara impedir
morts i desarrelats,
guerres i revoltes;
quan erem a temps d’aportar,
de recolzar, de mediar, d'evitar.

He sentit el dol d’una mort aliena
com si fos pròpia.

Estrany sentiment aquest plor
per una mort amb cos d'infant,
per una mirada d'ulls vençuts,
per l'esperança perduda,
per l'evidència de l'abandó,
per un cor esquinçat
en mil bocins deixats a cada pas.

He sentit el dol d’una mort aliena
com si fos pròpia.

I he sentit també la ràbia de la solidaritat
i la responsabilitat que ens omple la boca
                                     i és tan a deshores.
I la por, si venen.
I la vergonya, si no ho fan.
Braços caiguts,
            mans rentades.

He sentit el dol d’una mort aliena
com si fos pròpia,
i l'he plorada com si fos meva,
o
    -potser-
                   no del tot.


2 comentaris :

  1. Em sembla que no t'havia sentit mai recitar i crec que m'agrada més el poema quan te'l sento que si el llegeixo.
    Ptns.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :$
      Ja m'agradaria saber-ne recitar bé. En conec alguna gent que quan els sento penso: jo vull, però ...
      En fi, seguirem practicant. Gràcies guapa

      Elimina