> Univers madur: De mirades curtes i pensaments adoctrinats

25 de setembre de 2015

De mirades curtes i pensaments adoctrinats


He començat aquest post tants cops com vegades l'he estripat amb la fèrria voluntat de no fer cap apunt sobre la campanya del 27 S, però al final -ailàs- la carn és feble i la ploma lliure ...


Ja fa temps que les campanyes electorals (i sovint també els períodes entre campanyes) han esdevingut una batalla campal contra les altres opcions més que no pas una defensa de les pròpies idees, i en aquesta guerra hi caben mentides i mitges veritats (que gairebé són també mentides), amenaces, joc brut, consignes, descrèdits, burles i menyspreus.  A més, en aquesta ocasió, hem d’afegir un notable posicionament dels mitjans de comunicació públics i privats, i també -i sobretot- una polarització de la ciutadania que s’ha fet sentir fins la sacietat a les xarxes socials.

Constato amb un cert avorriment, que la resposta social a la campanya va en la mateixa línia: premiem un “zasca” abans que un bon discurs, celebrem els ridículs i errors contraris i responem amb una certa fatxenderia bravucona o èpica segons el cas.  Observo també, amb una certa tristesa i inquietud, que ens costa qüestionar les opcions escollides com si fos una traïció als nostres posicionaments, i ens és més fàcil respondre amb consignes o amb un simple “sí, però els altres ...” que em fa recordar la meva mare quan em deia “deixa estar els altres, que a mi m’importa el que fas tu”.

Un pel cansada de tenir el pensament adoctrinat, ser curta de mires, o posar pals a les rodes segons amb qui vagi parlant, em prendré la llicència de parafrasejar una cita atribuïda a Pla (tot  i que en “El quadern gris” la frase era lleugerament diferent) i diré que “El que més s'assembla a un intransigent/intolerant unionista és un intransigent/intolerant indepe”.

Us desitjo un bon final de campanya i una bona jornada de reflexió.
Desitjo un altíssim nivell de participació i sobretot que sigui quin sigui el resultat (fins i tot si no és el que voldria) l'acceptem en un exercici real de la democràcia que reclamem i proclamem, i fugim de pactes antinatura (tot i que ja sé que els eixos "naturals" no són els mateixos per tothom).



10 comentaris :

  1. En un país democràtic respectuós amb els drets fonamentals seria de desitjar aquest fair play que demanes a tothom. Tant de bo poguéssim triar el nostre futur com ho van fer els escocesos però aquí, un dels dos bàndols no ha volgut un referèndum. I ha fet servir tots els instruments de què disposa un Estat (des del CNI fins als jutges, passant per amenaces de l'exèrcit, la banca i els empresaris) per guanyar la batalla fora de les urnes.

    Que l'altre bàndol també ha fet coses mal fetes? Potser sí, però no crec que siguin comparables.
    És com una lluita de tancs contra pedres. Crec que l'asimetria fa que la veritat o la raó deixi d'estar en el punt mig.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En realitat no volia comparar qui ha fet més o menys coses mal fetes, ni tampoc de si la raó ha d'estar en un punt mig o no; en realitat crec que la veritat i la raó tenen tantes formes que difícilment trobaríem el punt mig al gust de tothom.
      Em referia al país democràtic i respectuós que volem construir i al qual li hauríem d'exigir tot allò que volem que sigui. Hi tenim dret i ara és el moment; i només ho podem fer si tots som prou crítics com per no disculpar-nos amb excuses i raons.
      En realitat parlava més de postures personals dels ciutadans del carrer, que no pas d'una altra cosa.

      Una abraçada

      Elimina
  2. A mi també m'agradaria una argumentació mes serena, però em sembla injust posar-se en el punt mig.

    No és el mateix la intransigència de qui ho té tot, tot el poder i podria fer propostes, o acceptar-ne alguna o establir ponts de diàleg oberts, que la intransigència des de la impotència de no tenir eines, de veure com et van inutilitzant les qyectens, de no tenir mitjans i de sentir sempre NO a tot, que et trepitgin les lleis, que facin lleis ad hoc per acorralar-te. No és el mateix, patir l'amenaça continua.

    Jo et posaria una altra frase, l,hauria de parafrasejar també, perquè fos més exacta. Però no cal. Egoista no és qui fa el que vol, sinó qui pretén que ls altres facin el que ell vol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot són punts de vista, però per mi la intolerància o la intransigència són postures personals que van més enllà de les raons que hom defensa. I és que al final, entre el blanc i el negre i ha una àmplia gama de grisos.

      Elimina
  3. Pactes antinatura? I JuntsxSí no ho és també?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola? Qui ets? T'has oblidat de signar ;-) i és que, tot i que en aquest món virtual, sovint no coneixem al nostre interlocutor, tenir un nom ens fa més propers.

      Sobre pactes antinatura, he de coincidir que "Junts pel Sí" em sembla un pacte antinatura, però com deia abans no tothom té els mateixos eixos "naturals". En qualsevol cas, "Junts pel Sí" és un pacte conegut i presentat com a tal i per tant tothom que el voti no es porta a engany: està votant una opció independentista per sobre d'altres aspectes socials, econòmics, etc. És una opció vàlida per qui ho vulgui així, i per sort hi ha altres opcions independentistes amb un programa més clar sobre com governar-nos.

      Jo em referia més aviat a la possibilitat de pactes post-electorals entre partits no independentistes, que no vull ni contemplar perquè em semblarien altament perniciosos (bàsicament segons quins partits incloguessin), justament perquè crec més en els eixos socials i econòmics dels programes que en els identitaris.

      Elimina
    2. Perdona, sóc el Lluís Tena. Sóc fora i amb el mòbil no em sé loginar.
      Feliç dia ;-)

      Elimina
  4. Que ens agradaria tenir una altra mena de política és evident, però sembla que no ens n'acabem de sortir mai. Sempre intento ser crític amb la meva opció, que és el que em permet ser-ho amb els altres també. Aquest cop podria ser-ho més que mai, però llavors trairia els principis de la unió per la que he estat treballant aquest dies. Critico, sí, per exemple, que ahir un membre electe del meu partit, encara que no sigui de la meva ciutat, pengés ahir una estelada del balcó de l'Ajuntament en plena exhibició castellera. La resposta tampoc em va agradar, és clar, però vam començar nosaltres, i no era el lloc ni el moment. Mal fet.

    Tot està polititzat, poc hi podem fer. L'únic que podem demanar és que es voti lliurament, i sense entrebancs, cosa que a hores d'ara ja sembla una batalla perduda, i que pot anar a pitjor diumenge. I també m'agradaria que tothom sense excepció acceptés el resultat, i no ho tinc gens clar. Amb tot, el 28S és una incògnita. Però espero que sigui la nostra incògnita.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu, justament a coses així em refereixo. Està clar que en una campanya hi ha un munt de gestos per la galeria, absolutament planificats, i que no sempre són adequats. També hi ha coses de l'opció triada que no ens agraden o que no acabem de compartir, i gestos de les altres opcions que podem trobar interessants (d'aquests sempre molt menys :P ) i trobo que seríem una societat més madura si poguéssim criticar i qüestionar sense pensar que això traeix res.

      Bon 27S i millor 28 ;)

      Elimina