> Univers madur: Déjà-vu

1 de juliol de 2015

Déjà-vu

Des de temps immemorials, la humanitat ha perseguit l'elixir de l'eterna joventut, la pedra filosofal que permetria el rejoveniment i fins i tot la immortalitat, la panacea que guariria totes les malalties i perllongaria indefinidament la vida.  La història en va plena i també la cultura popular, per no parlar de la ficció.

I ara que el PP ho ha fet possible, què fem?  Ens queixem.  Ah no!, no anem pas bé.

Penseu que això de la llei mordassa, és com un déjà-vu?  Doncs no.
Així d'entrada pot semblar que haguem de tornar a l'època dels grisos i de les manis per la llibertat d'expressió; o que ens veiem obligats a recuperar bròquils que es floreixen -vosaltres ja m'enteneu- i gallinetes ponedores; però no, no és pas això.
En realitat el que passa és que el PP, amb la seva ferma voluntat de fer-nos feliços i mantenir-nos eternament joves, ha desenvolupat una fórmula que ja voldrien tots els alquimistes que l'han cercat inútilment, i -sense que ens adonéssim- ens l'ha subministrat per fer-nos sentir com fa 30 o 40 anys.  I a fe de Déu que ho ha aconseguit!  Com sinó seria possible un país tan ranci, tan d'esquena a la cultura, als drets, a la gent?

Amics, no us deixeu confondre per les veus interessades que volen fer-nos creure que la llei mordassa ens va a la contra.  Cap gest ens faria tornar més enrere en el temps (bé potser sí, però millor que no); així que siguem agraïts i reconeguem-los el mèrit d'haver-nos concedit aquest retorn a l'adolescència.
I si caieu en la temptació de criticar-los, recordeu que aquest elixir de l'eterna joventut que ens ofereixen no és perfecte i només abasta l'entorn però no arriba al cos, així que igual ja no esteu per gaires carreres (que us creieu que no ho han pensat tot?).

Per cert, deia Jorge A. Livraga que "un home no envelleix quan se li arruguen les cèl·lules epitelials, sinó quan se li arruguen els somnis i les esperances", així que no ens deixem entabanar per joventuts perdudes i somiem i esperem, i lluitem per fer-los realitat.

En fi, qui ens ho havia de dir?  Recuperant cançons de fa 35 anys  :(


Podeu llegir la lletra (i moltes coses més sobre la Trinca) en aquest enllaç



2 comentaris :

  1. Ens fan tenir nostàlgia d'un temps que no tenim gens de ganes de recordar. La veritat és que no vaig viure tot allò, només ho conec d'haver-ho sentit a dir, però ara tindré oportunitat de comprovar-ho. No deixa de ser un advertiment, no? Fins fa quatre dies pensàvem que certes coses no poden passar en el món d'avui. Fa 30 anys sí, però ara ja no, que hem evolucionat molt. Doncs no, anàvem errats. Algunes coses sí que poden tornar, i per tant, qui ens diu que d'altres no?

    ResponElimina
  2. Haurem de fer manifestacions i protestes contra la llei mordassa i.... ah no! Que ara això està prohibit... A final d'any tenim eleccions, tindran temps d'il·legalitzar tot els partits menys un?

    ResponElimina