> Univers madur: Temps, mesos, anys

15 de juny de 2015

Temps, mesos, anys

Sabeu aquella cançó de Pablo Milanés que diu:
"El tiempo pasa,
nos vamos poniendo viejos"

Doncs us he de dir que, com a mínim aquesta frase (un altre dia ja parlarem de la resta de la cançó i de si canvia o no l'amor), és absolutament certa.

I sabeu com ho noto més? En que el temps passa molt més ràpid que abans i els mesos i els anys ens encalcen sense adonar-nos: de tot fa molt de temps i alhora sembla que fos just ahir; encara no he guardat les bosses de les vacances de Setmana Santa i ja he de començar a preparar les de l'estiu; fa dos dies que estava embarassada i aquell cuquet fa avui 23 anys (i no us dic res dels que vaig fer jo divendres).


Bé, potser això de les bosses és una mica de deixadesa (que si tingués més temps esmenaria), però que el temps passa més ràpid cada cop és una veritat irrefutable (tan incontestable com absurda).
Tinc un company que diu que això del temps és una qüestió de relativitat; que quan érem petits passava més lent perquè teníem menys temps viscut i per tant la referència tenia una altra proporció que no pas ara.  Potser sí, però tampoc me'n faig gaire més plantejaments; al cap i a la fi, qualsevol alternativa a anar fent anys i posar-nos vells, és indiscutiblement més terrible que fer-los; especialment si tens la sort d'anar-los fent en bona companyia.

I com celebració us deixo un poema de Miquel Martí i Pol (el IV dels Set poemes d'aniversari) que em va regalar el meu altre cuquet

No t'ennueguis amb records. Set claus
barren set portes. Saps prou bé què hi ha
darrera cadascuna per tornar-hi
amb el pretext d'enyors o negligències.
No s'esmena la vida ja viscuda
i aquest crepuscle de balaix desvetlla
noves veus que vulneren tots els límits.
Guarda la trista borra dels secrets
al fons obscur de qualsevol butxaca.
Que no t'exclogui el vent dels seus combats
ni la mar dels seus ocis. Per colrar-te
de nou la pell hauràs d'obrir finestres.
No sentis massa pietat de tu.
Llença les claus i aprèn-te més encara
.


4 comentaris :

  1. Zenosina: Sensació que el pas del temps cada vegada va més ràpid. Viure les nostres vides sentint que cada any que passa és més curt que l'anterior.

    ResponElimina
    Respostes
    1. pons, que guai. com m'alegra saber que no és només cosa meva i com m'agrada descobrir nous blocs. moooltes gràcies.

      Elimina
  2. Sempre ens queda aquell consol que és millor fer-los, que no fer-los. Però no sé jo, la sensació hi és, i tampoc és agradable. I t'ho dic jo que en tinc 37, ja noto que algunes coses no funcionen com abans. Sempre he dit que no m'importa fer anys, però em fot que per culpa d'aquests em canviï la vida. I la canvien, i tant. Anar sumant, i a viure, sobretot a viure. I per molts anys, per cert. Per tu, i pel cuquet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu gràcies, m'apunto al viure ;-)
      És curiós perquè quan els meus pares es queixen que ja no poden fer segons què, jo sempre els hi dic que ja tenen una edat i que sort en tenen de poder fer tantes coses, però en el fons els entenc perquè és cert que fer anys implica perdre algunes capacitats i et canvia la vida; i per molt que diguem que no ens importa, fot, fot molt, sobretot perquè no són canvis escollits.

      Però penso seguir fent anys (espero) i seguir-los compartint.

      Elimina