> Univers madur: Entre amigues

5 de juny de 2015

Entre amigues

Aprofitant la proposta del REPTE CLÀSSIC DXCVII (597): Pobresa i fam que ens ha fet l'amiga brins, us poso un relat basat en una conversa absolutament (i tristament) real.
Davant d'aquests temes sempre surten plantejaments sobre responsabilitats i solucions, causes i conseqüències, culpables i víctimes, necessitats i aprofitats; i malgrat que comparteixo molts dels plantejaments sobre de qui és la responsabilitat de garantir uns mínims socials, m'agrada d'aquesta història l'empatia natural mostrada pels infants que davant el problema d'un amic busquen una solució simple (i simplista, ho sé) però immediata i eficaç sense fer-se gaire més preguntes sobre qui i com l'hauria de solucionar.


- Mmmmm, què hi ha per dinar?  Tinc una gana que em moro.
- Filla, no ho entenc.  Cada dia tens més gana i això que et faig un bon entrepà per l’hora del patí, i de casa surts ben esmorzada!
- Mira ...  Mama, si t’explico una cosa, em promets que no t’enfadaràs?
- Diga’m.
- No, primer promet-me que no t’enfadaràs.
- No, no m’enfadaré.  O no gaire, perquè si m’ho pintes així, no sé jo què em vols explicar.
- És que no em mengo l’entrepà a l’hora del patí.
- COOOOOM?  I què fas?  El llences?  Perquè a la cartera no hi és.  Tu et penses que jo faig l’entrepà perquè tu et posis a jugar i el deixis?  Però...
- Ep!  Que m’has promès que no t’enfadaries!  No, és que li dono a l’Aina.
- A l’Aina?
- Sí, és que primer sempre deia que se l’havia oblidat i ens el partíem, però jo crec que no el porta perquè no el té; si veiessis amb quina gana se’l menja...  Per això jo sempre li dic que si es vol menjar el meu, que jo no el vull però que si el torno a casa tu t’enfades.
- Què vol dir que té gana?  Que no esmorza a casa?
- Mama, jo crec que ni esmorza ni deu sopar. I dinar perquè es queda a l’escola, que sinó...  Ella no diu res, però els seus pares treballaven els dos a la mateixa empresa i a principi de curs em va explicar que segurament tancava i havien de plegar.
- Vols dir?  Potser hauria de parlar amb la seva mare.  Si vols et puc fer dos entrepans.
- Mama!  Nooo!  Si parles amb la seva mare, o porto un entrepà per cadascuna, sabrà que me n’he adonat i que t’ho he dit.  No ho pots fer això!
- Bé, no t’esveris!  No li diré res, però no ho podem deixar així.  Sou petites encara per menjar poc, i té dos germans més.  Saps què farem?  De moment tu esmorzaràs una mica més a casa i jo et faré l’entrepà igualment per a que el donis a l’Aina.  Ja rumiaré alguna cosa.

2 comentaris :

  1. Sí, tristament basat en fets reals. Però la bona voluntat d'algunes persones és també un raig d'esperança.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, un raig d'esperança al que mai podem renunciar, i que ens reconcilia amb una societat que a vegades resulta massa individualista.

      Elimina