> Univers madur: De foc, brases i naufragis

21 d’abril de 2015

De foc, brases i naufragis


Sortiré a cridar la ràbia
per tants cosos ofegats
en aquest Mare Nostrum
que fou vida i cultura
i ha esdevingut tomba.

La mirada fixada en l'horitzó
a la recerca d'una esperança:
el pal d'un vaixell
o les llums d'un port amic
on recomposar la resistència,
                la dignitat, el somriure,
i plorar en silenciós oblit
la vida deixada enrere,
una vida que mai no serà
             i que era seva.

Anorreada per la tragèdia
se m'escapa tota raó possible
i no em dolen només els morts
sinó la seva vida
i la nostra indiferència.



Des de principis de 2014, són més de 3.400 els morts que s'ha cobrat la Mediterrània.  Persones que fugien de la guerra, la misèria i la desesperació; i que vivien en condicions tan terribles que l'amenaça d'un viatge incert a un món desconegut era la seva millor opció.
Com passa sempre, la desesperació d'uns és l'oportunitat d'altres: una infinitat de màfies sense escrúpols s'enriqueixen traficant amb vides; perquè abans algú s'ha enriquit venent armes a un i altre bàndol; perquè abans algú altre ha tret benefici de crear el clima propici perquè esclati el conflicte; perquè abans uns pocs han prosperat a costa de la misèria de molts, i s'han cregut amb el dret de fer-ho i de mantenir aquests drets peti qui peti. I així podríem continuar eternament perquè el problema és vell i té difícil solució.
Parlarem ara d'establir corredors i perseguir màfies, de revisar les polítiques de fronteres i recuperar-ne les d'asil, i sí, jo hi estic d'acord, però no sé si farem prou.  M'agradaria pensar que podem fer alguna cosa més, que tenim els recursos i les ganes per donar-los i donar-nos una oportunitat, però....
  • Com bastir una oportunitat aquí i conviure amb els problemes de tolerància, racisme, diferències, crisi, solidaritat, competitivitat?
  • Com bastir una oportunitat allà i no caure en el parany de la burocràcia, la corrupció, la creació de falses necessitats, l'alteració del ritme, la negació de l'essència?

La primera fotografia correspon al quadre "El rai de la Medusa" que Théodauri Géricault va pintar en 1819, tres anys després del naufragi de la fragata francesa La Medusa a les costes africanes, en el qual la immensa majoria dels viatgers va morir.  Géricault el va pintar com una metàfora que denunciava la situació soci-política francesa, però també amb la intenció de plasmar la irreductible resistència de l'esperança i de la dignitat humana fins i tot en casos d'injustícia extrema.
La segona imatge és una recreació actual del quadre, que he trobat a la xarxa (en concret a la web Pan y Rosas) juntament amb una proposta de reflexió sobre l'exclusió social.
Vaig descobrir el quadre original arran d'una proposta del RPV 229 a RC.  Aleshores no hi vaig participar, però se'm va quedar la història i la imatge a la memòria, i avui he trobat que s'adeia recuperar-la.


4 comentaris :

  1. Molt colpidor el teu poema, com horrible el que està passant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. realment horrible el que passa i encara més no saber què fer per a que no passi

      Elimina
  2. Magnífica composició d'imatges, poesia i lúcida anàlisi en prosa senzilla i directa.
    L'arrel de tot, l'avidesa, l'avarícia, que fa que els uns vulguin acaparar els recursos i els altres encara atiar el foc per vendre armament, no sembla tanmateix que es pugui exterminar amb imatges i paraules com aquestes, per belles i colpidores que siguin.
    Dolor, dolor, dolor... O, acudint a Conrad, el pur horror.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seria fantàstic ser capaços d'exterminar l'horror amb imatges i paraules, però queda clar que alguns tenen un altre concepte d'horror i ja hi tornem a ser, viatjant al cor de les tenebres :(

      Elimina