> Univers madur: Avui que no som 8 de març

18 de març de 2015

Avui que no som 8 de març


Sóc dona també avui.
Sóc dona tots els dies.
Sóc dona quan em llevo pel matí i el mirall em retorna, amb els ulls tancats encara, la meva imatge adormida, cansada, gastada pel pas del temps.
Sóc dona quan m'arreglo en el procés d'enganxar-me al dia a dia amb un somriure acolorit i no sé què em costa més si el somriure o el color.
Sóc dona quan preparo l' esmorzar o faig el cafè i repasso mentalment els quefers del dia: els meus, els comuns, els dels fills -que una és mare per sempre més- i miro que estigui tot llest: el dinar, els papers, la roba i aquell encàrrec sorpresa que gairebé oblido.
Sóc dona quan ho faig de grat i quan em costa un món.
Sóc dona quan surto de casa apressada, i m'acabo de compondre a l'ascensor.  Quan arribo a la feina i obro un parèntesi de vida paral·lela sense acabar de desconnectar del meu altre jo.
Sóc dona quan el neguit se m'apodera i també quan una lúcida calma em permet arribar a tot.

Sóc dona quan el cos se m'incendia i anhela, i tota jo es fa goluda de plaer.
Sóc dona quan el cansament m'envaeix i dono per bo qualsevol racó on tancar els ulls i desaparèixer.

Sóc dona hereva d'entusiastes lluitadores que van alçar la veu per ser escoltades, conegudes i respectades, per compartir la seva saviesa i per interpretar-se en societat com éssers humans més enllà del seu sexe.

Sóc dona filla d'heroïnes quotidianes, silencioses i silenciades, que han assumit el rol imposat sense renunciar als seus somnis i sense oblidar transmetre'ls en un projecte de futur.
Sóc dona germana d'ofegades femineïtats, companya de tantes dones negades, maltractades, oprimides -les més oprimides entre els oprimits.
Sóc dona mare d'una nova generació que ha de continuar aquesta lluita, no contra res ni ningú, sinó per ser, per poder ser, per voler ser, senzillament persona, igualment persona, col·lectivament i individualment persona.
Sóc dona, no per convicció ni per tria personal.  Sóc dona per l'atzar que m'ha regalat la meva condició.  Sóc dona, en tant que persona. 
Sóc dóna tots els dies.
Sóc dona també avui.

Fotografia: Cal·ligrama de Marta Darder (explicat a continuació)


2 comentaris :

  1. Molt ben dit. M'han agradat moltes coses del que has escrit. Però la més simple, la més evident, és que ets dona, en tant que persona. Igual que un home ho és també, en tant que persona. I com a persones, no hauria d'existir cap lluita que enfrontés els dos sexes, ben al contrari. Però de moment ha de continuar sent-hi, ja que s'ha fet malament durant molt temps. Posem-nos ara a criar persones, i no nens i nenes, perquè com siguin grans puguin dir, tant si són homes com dones, 'sóc persona, sóc dona/home, i ningú no em discrimina ni menysté pel fet de ser-ho'. Imagina un món així. No vull ser ingenu, sé que no estem en aquest punt i que calen mesures especials, però tot plegat em sembla tan evident que no puc entendre que no funcioni així.

    Ah, si en algun moment del cap de setmana passes pel meu blog, hauries de trobar una referència a tu. De moment no diré res, només una frase críptica que espero que entenguis llavors, tot i que la frase aplica aquí.. 'El que hi ha sí, però també podria ser aquest'.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu, sigues ingenu, que és l'única manera de mantenir l'esperança

      Elimina