> Univers madur: ... la inspiració

12 de febrer de 2015

... la inspiració


Fa uns dies comentava que esperava no sabia ben bé què.  Potser una inspiració divina que em fes entendre les meves incomprensions; potser un extra d'energia que em permetés superar el cansament que em suposa aquest "dia de la marmota" perpetu per segons quins temes d'actualitat que han perdut la novetat i s'han fet quotidians.
De fet, em cansen tant, que arriba a fer-me mandra parlar d'ells perquè si començo potser em faig repetitiva, pesada, absurda, grollera i, fins i tot, podria deixar anar el meu jo més ranci (que sento dir-vos que tots tenim amagat en algun raconet del nostre interior).

Bé, potser la cosa no és tan greu, i només es tracta d'un efecte acumulatiu, tot i que aquestes distorsions no tenen res a veure les unes amb les altres (o potser sí).  Jutgeu vosaltres:
  • No puc entendre tanta gent i tant de temps planificant un procés i que a cada contratemps (d'altra banda totalment previsibles) es perdi tant de temps, energia i imatge decidint com continuar.  De veritat no sabíem quins entrebancs hi trobaríem i no podíem haver pensat com anar-los sortejant?
  • No puc entendre que la defensa de la "puresa" dels propis plantejaments impedeixi les esquerres d'anar a una i s'esmicoli en infinitat de partits, associacions, grups, grupets i taules de bar que acabaran sumant no res davant d'una dreta rància, unitària i gairebé dictatorial?  No serem capaços de defensar les diferents postures sense treure'ns els ulls entre nosaltres i, de pas, fer-li el joc a ells?
  • No puc entendre que ja no estigui d'actualitat parlar de segons quins conflictes bèl·lics, epidèmies i urgències vitals, com si superada la quota de pantalla, els nous morts, malalts i víctimes en general, s'haguessin devaluat.
  • No puc entendre que certs personatges i mitjans siguin capaços de mentir, distorsionar la veritat o donar-la parcialment per provocar una reacció determinada dels seus seguidors, fins i tot quan aquesta reacció va en detriment de la convivència i del benestar general.
  • No puc entendre que disculpem comportaments o amaguem errors amb l'excusa de "i tu més", com si ens hagués de servir de consol que altres ho facin pitjor, en comptes d'esperonar-nos a no caure -ni mínimament- en els mateixos errors.
  • No puc entendre la falta d'empatia davant de certs temes, fins i tot propers, que em fan recordar una frase que deia molt la meva mare per intentar explicar-ho: "a tu t'han tallat la cama, però a mi em fa mal el "meu" dit".
  • No puc entendre que a ningú li caigui la cara de vergonya quan els informatius donen la notícia d'un desnonament exprés a Ciutat Meridiana que deixa al carrer una família amb un infant de quatre anys, immediatament després d'haver anunciat que la gran banca ha guanyat el 2014 un 36% més que el 2013.  I encara em sorprèn més que no siguem al carrer demanant el cap (en sentit figurat) d'aquests als que no els hi cau la cara de vergonya (i no estic parlant dels periodistes que estan informant).
  • No puc entendre que justifiquem postures masclistes, desigualtats, greuges i violències en general, en base a tradicions o comportaments habituals; ni tampoc que els menystinguem perquè algun cas no sigui del tot cert.
  • No puc entendre que ens escandalitzem de segons què que ha fet segons qui, però admetem el mateix que ha fet algú altre.
  • No puc entendre
  • No puc entendre
  • No puc entendre

Definitivament, necessito una mica d'inspiració per entendre certes coses i molta més per a explicar-les.

I en dies així, de cansament infinit i d'absurditat extrema, faria meva la frase aquella de Groucho Marx: "Pareu el món, que jo baixo"; però després penso que no, que m'agrada ser-hi al món, que si ha de baixar-se algú, que ho faci un d'aquests que l'emmerden i el fan inhabitable.

9 comentaris :

  1. Pilarin, inspiració? vols dir? jo crec que més aviat et fan falta les revelacions de Nostradamus o que baixi algun àngel del cel perquè no entens massa coses.
    Val més que no ho intentis o viuràs permanentment enfadada amb el món o esperant al banc com la Penèlope.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ei guapa, potser millor que pugi algun dimoniet, que serà més divertit

      Elimina
  2. Quantes coses... però el sentit global del post s'entén. En realitat és una mena de cursa de fons per a tots nosaltres, hem d'aguantar aquestes i altres coses i és normal que al final ens en cansem i vulguem que ens deixin estar. És més fàcil pensar que tot està podrit que posar-hi l'empenta per canviar-ho. I jo crec que ho fan expressament. Ara el poble treia el cap, però quan ha vist tota la merda, al final tendim a pensar que això no ho arreglarem de cap manera, així que a dormir novament i tal dia farà un any. Alguns en saben molt de desviar l'atenció per aconseguir l'efecte desitjat. Un cop més, ens manipulen com volen. Teníem empenta, però ja ens hem desgastat. La veritat és que comparteixo força el desencís amb tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. és això XeXu; es fa difícil no caure en el desencís, però si això és el que volen, no ho aconseguiran (espero) :D

      Elimina
  3. Espero que per compensar demà ens portis el post amb les coses positives

    ResponElimina
    Respostes
    1. home pons, el dia a dia té també un munt de coses positives. A veure si aconsegueixo dibuixar un somriure

      Elimina