> Univers madur: L'humor i les pors

8 de gener de 2015

L'humor i les pors


La sàtira és l'arma més eficaç contra el poder: el poder no suporta l'humor, ni tan sols els governants que es diuen democràtics, perquè el riure allibera l'home de les seves pors. 
Dario Fo
La millor arma i la més poderosa, és l'humor. 
Octavio Paz (Las peras del olmo)

No diré res que no s’hagi dit, però els fets d'ahir són tan bèsties, brutals i estúpids que no puc deixar de dir alguna cosa, ni que sigui per raonar en veu alta i per intentar comprendre el que em resulta incomprensible: dotze persones assassinades a sang freda per fer la seva feina; deu d’elles, periodistes, per opinar amb humor sobre temes no opinables.
I li dono voltes, però no li trobo el sentit.  I a més em creix dins una angoixa i un astorament i una ràbia i un rebuig, difícils de pair.

La mort, la violència, el fanatisme, és un fet terrible.  Un fet que no valida cap ideologia, religió o posicionament moral; ans el contrari, la despulla de significat. 

I si l’assassinat em revolta, em preocupa molt més el pas següent, la resposta, les excuses que facilita a qui les vol utilitzar.

Perquè hi ha un efecte immediat i terrible que és la culpabilització de la comunitat musulmana en bloc; una culpabilització que dóna ales a aquest cercle viciós d'odi, intolerància i fanatisme del que no estem en absolut lliures.
Hores d’ara els defensors del racisme i la segregació, aquesta ultradreta rància i feixista que atia la islamofòbia com abans atiava l’antisemitisme, té una nova excusa i es creu amb més força per defensar posicions indefensables.
Cal condemnar frontalment els fets d'ahir i perseguir sense treva els seus responsables.  Però sobretot cal treballar en postures que afavoreixin la convivència d’una multiculturalitat que no podem ignorar; cal no menysprear la complexitat d’aquesta convivència, ni simplificar-la associant conductes i valors a comunitats senceres.
No som bons i dolents, autòctons i immigrants, de casa i de fora.  Som persones, ciutadans, societat i hauríem de ser capaços de vèncer estereotips i clixés i no deixar que aquests fets terribles, brutals i estúpids generin més odi, intolerància i fanatisme, ni tampoc que els disculpi.

Podem fer-ho!
Podem fer-ho?

Ara no sabria dir-te quin és el signe de puntuació que s’adiu més amb la realitat ni tampoc amb les meves sensacions.
En qualsevol cas, avui, #JeSuisCharlie #NousSommesCharlie #CharlieHebdo




2 comentaris :

  1. Mentre mirem a una altra banda, o mirem la violència quan ens colpeix de prop com en aquest cas, la sagnia continua silenciosament a Síria, a l'Iraq, a l'Afganistan, a Somàlia... No sé quina és la solució. I tanta confusió és el que més em turmenta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard, tot el que no està a tocar directament, està molt lluny. Segurament si no calléssim el que passa lluny, si fóssim capaços d'intervenir sense imposar ni treure'n rèdits, si no miréssim a una altra banda quan no ens convé el que veiem, les coses serien diferents. O potser no.
      Com tu dius, tanta confusió és el que més em turmenta.

      Elimina