> Univers madur: 2014.12

31 de desembre de 2014

parabàaaa, parabàaaa

Avui he recordat una anècdota de fa temps, quan en Marc era petit i li explicava contes de cotxes, ambulàncies i bombers. Deia jo: aleshores va arribar el conill Feliu conduint l'ambulància amb la sirena posada ni-nòoo, ni-nòoo, ni-nòoo, ni-nòoo.
Marc em va mirar molt seriós i em va dir: mama, les ambulàncies no fan ni-nòoo, ni-nòoo, ni-nòoo; les ambulàncies fan parabàaaa, parabàaaa, parabàaaa.
I era cert: el temps havia passat i les sirenes havien canviat sense adonar-me'n.

Avui una ambulància, amb la sirena posada, m'ha passat pel costat i m'ha fet pensar que ja fa molts anys d'aquesta anècdota.

És el que diem: Passen els dies i passa el temps; canviem d'any; fem nous propòsits o renovem els que se'ns han quedat al sac de les intencions; i continuen passant els dies, que a vegades vivim gairebé per inèrcia, fins que un bon dia algun gest, un comentari, un petit detall, ens fa adonar-nos que el temps ha anat passant.

Us desitjo de tot cor que viviu plenament tots els dies d'aquest nou any que demà estrenarem.  Feliç any 2015!


29 de desembre de 2014

Cor, temptacions i peresa


Fa quinze dies vaig coincidir amb Josep M. Pou als passadissos de TVC i així vaig saber que intervenia en el programa de La Marató recitant -amb aquesta veu seva tan inquietant i profunda- un poema de Màrius Torres.  Com no vaig poder seguir el programa per televisió, al dia següent vaig buscar el tall de programa corresponent i he pensat que avui, que es compleixen anys de la seva mort, és un bon moment per compartir-lo.

És un poema íntim, amb un tel de resignada tristesa, d'abdicació de la revolta.
Aquests dies -suposo que el tenia al cap- m'he sorprès sovint rememorant-lo cada cop que descobreixo algunes postures de falta d'empenta i "tantsemenfotisme" que em desesperen i em porten a preguntar-me: no hi haurà res que tempti tanta peresa?

Us deixo aquí el poema i, a continuació el tall de veu:

He dit al meu cor
J'ai dit à mon coeur, à mon faible coeur...
A. DE MUSSET
He dit al meu cor, al meu pobre cor:
-¿No t'avergonyeix la teva feblesa?
La glòria, l'amor, la disbauxa, l'or,
¿no sabran temptar la teva peresa?-

He dit al meu cor, al meu pobre cor:
-Odia, colpeix, embriaga't, besa,
batega més fort, gran covard, o mor
ja per sempre més d'enuig i tristesa!

¿O potser ja ets mort, que ni saps què val
el cant d'un llaüt, l'esclat d'un punyal,
una clara nit, una rosa tendra?-

I el meu pobre cor, el meu cor m'ha dit:
-Per què donar més cendres a l'oblit?-
I m'ha somrigut, vell, sense comprendre.




Si us agrada Màrius Torres o en voleu coneixer més, us recomano que no us perdeu «Màrius Torres, rellegit per Reversos», a la revista Lo Càntich, on hi trobareu també alguns dels seus poemes musicats i interpretats per en Carles Ferran o per Francesc Pascual, membres del col·lectiu de cantautors de Lleida "Can 64".


20 de desembre de 2014

Subtileses i invisibilitat

A la feina fa temps que no fem sopar de Nadal, crec que perquè cada cop érem menys i costava conciliar dies, horaris, butxaques i gustos gastronòmics.  Suposo que també perquè al final a ningú li venia prou de gust com per barallar-se i perseguir tothom.
Sí que mantenim, però, un pica-pica que serveix per donar la benvinguda a les festes i acomiadar l'any, i que, alguns pocs (cada cop menys), compaginem amb l'amic invisible.
Ai las! L'amic invisible!  Aquesta mena d'ens que sovint serveix per recordar anècdotes o frases inoportunes, o per deixar anar -subtilment i de bon rotllo- algunes indirectes ben directes que s'expliquen en notes inacabables que el receptor ha de llegir en veu alta per a gaudi i riota de la resta de presents.  Com passa amb l'embolcall dels regals, en el cas de l'amic invisible és més important la nota que no pas el regal.

A mi aquest any m'ha tocat aquesta tassa, però com no hi havia nota (veieu la seva importància?) ara no sé si és perquè acostumo a dir-ho o si és una subtil crítica a la meva actitud.  En fi, m'ho hauré de fer mirar (ho apuntaré als propòsits del 2015) si no vull que el proper any em toqui vinagre :P

18 de desembre de 2014

Nadal 2014




No neva a Betlem,
ni queden establies
per acollir desnonats.
L'infant té gana.

Dringuen cascavells
i el món s'il·lumina
d'alegria i pau.

Sota el vesc
esperarem un bes



Amics, ja som a les portes de Nadal, així que us deixo aquí els meus millors desitjos per a tots vosaltres.   Que passeu unes bones festes i que l'any 2015 us porti un munt de bons moments i de somnis complerts.
Espero continuar visitant les vostres cases i seguir-vos llegint; i espero, també, trobar-vos per aquest univers.


15 de desembre de 2014

Somnis tricentenaris

Dissabte al matí es va fer la presentació del llibre "Somnis tricentenaris", un recull de poemes i relats fruit de la convocatòria literària i solidària organitzada per l'Associació de Relataires en Català (ARC), com a commemoració del Tricentenari de la darrera defensa de Barcelona -després de catorze mesos de setge- durant la Guerra de Successió -entre Àustries i Borbons- per la Corona d'Espanya. 
Com l'any passat, aquest recull ha servit per recaptar fons en benefici de la Marató de TV3, dedicada aquest any a les malalties del cor.

Enguany jo he participat presentant La Marató i també les intervencions musicals a càrrec de l’Andreu M. Miret (baríton) i l’Alba Millàn (teclat), dos joves músics -membres també del Cor Jove de l'Orfeó Català- que es van prestar voluntaris per acompanyar l'acte i fer-nos gaudir i emocionar fins a la llàgrima.  Això vol dir que segurament la meva percepció és diferent de la dels altres assistents però, amb tot, us en faré cinc cèntims.

El matí va començar bé, amb un dia maco que convidava a voltar i paradetes a la porta de l'Espai Francesca Bonnemaison.  La sala "La Cuina" va resultar perfecta per un recital de poesia, relats i música: bona acústica i un cert toc d'intimitat sense ser petita.
Alguns canvis d'última hora en el programa musical van posar la nota d'improvisació i no van desmerèixer l'acte ja que les cançons que finalment van interpretar eren molt conegudes i molt adients a les dates nadalenques tan properes.

Ferran Planell va exercir de president de l'ARC i també va substituir Toni Arencón com a presentador (aprofito per desitjar-li al Toni que tot se solucioni ràpid i per bé).
Elisenda Sala, Glòria Calafell, Ferran Planell i Carles Ferran van recitar poemes d'Anna Rispau, Montse Assens, Joaquim Arquimbau. Glòria Calafell, Carles Ferran, Antònia Puiggròs, Josep Ventura, Mercè Amat, Ferran d'Armengol, Montserrat Lloret i Xavier Bertran.
Miquel Santaeulàlia ens va llegir relats de M. Teresa Galán, Mercè Bellfort, Jaume J. Pàmies, Toni Arencón, i un de meu.  Ferran Planell també ens va llegir un relat seu.
En quant a les cançons, vam gaudir sentint El noi de la mare, L'emigrant, El cant dels ocells, Santa nit i País petit.
I per acabar, obsequis, distincions i foto de grup.

Sé de cert que alguns assistents en van fer fotos o van gravar part de la presentació.  A mida que les vagincompartint, les afegiré.  De moment us poso algunes que Ferran d'Armengol, àlies homefosc, en va fer i ha compartit en la seva crònica en imatges i paraules a la pàgina de RC, i també us deixo l'enllaç a alguns vídeos per a que pugueu viure o reviure la presentació.




Al marge del plaer que suposa sentir recitar poesia i sentir cantar tan bé; i al marge de l'objectiu solidari de l'acte en favor de La Marató de TV3 -que ja he dit fins la sacietat com m'emociona descobrir tanta gent participant-hi-; aquests actes serveixen per desvirtualitzar companys de relats, per retrobar vells coneguts i compartir amb ells aficions i gustos.
Alguns van allargar el dia amb un dinar de germanor i una ruta literària pel Born.  Jo no m'hi vaig poder quedar, així que esperaré amb ganes que algú dels assistents ens expliqui com va anar.


9 de desembre de 2014

Nadales veïnals

Una de les tradicions que més m'agrada de les festes de Nadal, són les postals.: M'agrada rebre-les i anar-les penjant a l'entrada o a l'arbre; i m'agrada enviar-les.
Ja sé que en els temps actuals resulta una mica anacrònic i que podem discutir temes d'ecologia i de practicitat, però hi ha coses que en paper són molt més entranyables, i les postals -com els llibres- són una d'elles.

Cada any, per aquestes dates, comprovo la llista d'adreces postals, afegeixo algun nou amic, esborro els que malauradament ja no hi són, corregeixo alguna adreça i, som-hi, a comprar les postals.


Algun any he enviat una foto especial, però normalment opto per targetes d'alguna de les múltiples ONG que en fan, que un gest solidari costa poc i s'adiu amb les dates.  Després cal destriar les imatges, descartar pares Noël (ho sento, jo sóc de Reis) i els dibuixos de regals i paquets (que no és ben bé el missatge que voldria enviar); buscar o pensar un vers que expressi el sentit del Nadal; escriure una felicitació més o menys personalitzada i aconseguir que tots el de casa la signin.  Tot un ritual que dóna el tret de sortida a les celebracions de Nadal i t'apropa a alguna gent que potser resulta una mica llunyana durant la resta de l'any.

Aquest any pensava que ho tindria una mica més fàcil perquè havia decidit que aquí, ben a prop, també hi ha molta gent que necessita la nostra ajuda i havia optat per les postals de l'ONG del barri "De veí a veí", que n'ha fet un únic model i m'estalviava destriar imatges.  A la pràctica, però, les seves postals, amb il·lustració de l'Eva Santana, són per felicitar els nostres veïns i veïnes a Sant Antoni, i hi ha unes bústies especials on es dipositen i uns voluntaris que les reparteixen.  L'èxit d'aquesta iniciativa, m'ha fet pensar en tota aquesta gent (molta més que no ens pensem) que viu sola i depèn dels seus veïns pel seu dia a dia, fins i tot per rebre una postal que els faci sentir estimats, recordats, importants per a algú.

Bé, més val que espavili amb les postals i el vers, que ja sento la dringadissa dels cascavells i començo a fer tard.