> Univers madur: parabàaaa, parabàaaa

31 de desembre de 2014

parabàaaa, parabàaaa

Avui he recordat una anècdota de fa temps, quan en Marc era petit i li explicava contes de cotxes, ambulàncies i bombers. Deia jo: aleshores va arribar el conill Feliu conduint l'ambulància amb la sirena posada ni-nòoo, ni-nòoo, ni-nòoo, ni-nòoo.
Marc em va mirar molt seriós i em va dir: mama, les ambulàncies no fan ni-nòoo, ni-nòoo, ni-nòoo; les ambulàncies fan parabàaaa, parabàaaa, parabàaaa.
I era cert: el temps havia passat i les sirenes havien canviat sense adonar-me'n.

Avui una ambulància, amb la sirena posada, m'ha passat pel costat i m'ha fet pensar que ja fa molts anys d'aquesta anècdota.

És el que diem: Passen els dies i passa el temps; canviem d'any; fem nous propòsits o renovem els que se'ns han quedat al sac de les intencions; i continuen passant els dies, que a vegades vivim gairebé per inèrcia, fins que un bon dia algun gest, un comentari, un petit detall, ens fa adonar-nos que el temps ha anat passant.

Us desitjo de tot cor que viviu plenament tots els dies d'aquest nou any que demà estrenarem.  Feliç any 2015!


4 comentaris :

  1. Està bé que no ens adonem que el temps passa, senyal que tot va bé. Bon 2015!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sí que és cert que el temps és més feixuc quan les coses no van bé; així doncs, desitjarem que passi ben ràpid (però conscient ;D )

      Elimina
  2. I tant, una gran reflexió. Molts cops no som conscients de com avança el temps fins que la realitat ens fot una bona cleca. La canalla solen ser catalitzadors d'això moltes vegades. Bon 2015!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sí que és cert això de la canalla. sovint penso que mesuro el temps segons van creixent els nens.

      Elimina