> Univers madur: Nadales veïnals

9 de desembre de 2014

Nadales veïnals

Una de les tradicions que més m'agrada de les festes de Nadal, són les postals.: M'agrada rebre-les i anar-les penjant a l'entrada o a l'arbre; i m'agrada enviar-les.
Ja sé que en els temps actuals resulta una mica anacrònic i que podem discutir temes d'ecologia i de practicitat, però hi ha coses que en paper són molt més entranyables, i les postals -com els llibres- són una d'elles.

Cada any, per aquestes dates, comprovo la llista d'adreces postals, afegeixo algun nou amic, esborro els que malauradament ja no hi són, corregeixo alguna adreça i, som-hi, a comprar les postals.


Algun any he enviat una foto especial, però normalment opto per targetes d'alguna de les múltiples ONG que en fan, que un gest solidari costa poc i s'adiu amb les dates.  Després cal destriar les imatges, descartar pares Noël (ho sento, jo sóc de Reis) i els dibuixos de regals i paquets (que no és ben bé el missatge que voldria enviar); buscar o pensar un vers que expressi el sentit del Nadal; escriure una felicitació més o menys personalitzada i aconseguir que tots el de casa la signin.  Tot un ritual que dóna el tret de sortida a les celebracions de Nadal i t'apropa a alguna gent que potser resulta una mica llunyana durant la resta de l'any.

Aquest any pensava que ho tindria una mica més fàcil perquè havia decidit que aquí, ben a prop, també hi ha molta gent que necessita la nostra ajuda i havia optat per les postals de l'ONG del barri "De veí a veí", que n'ha fet un únic model i m'estalviava destriar imatges.  A la pràctica, però, les seves postals, amb il·lustració de l'Eva Santana, són per felicitar els nostres veïns i veïnes a Sant Antoni, i hi ha unes bústies especials on es dipositen i uns voluntaris que les reparteixen.  L'èxit d'aquesta iniciativa, m'ha fet pensar en tota aquesta gent (molta més que no ens pensem) que viu sola i depèn dels seus veïns pel seu dia a dia, fins i tot per rebre una postal que els faci sentir estimats, recordats, importants per a algú.

Bé, més val que espavili amb les postals i el vers, que ja sento la dringadissa dels cascavells i començo a fer tard.

4 comentaris :

  1. Citant un famós blogger xD

    Hi ha gent que per decorar posa en la tauleta del rebedor les postals de Nadal, però com que avui en dia ningú envia postals, les llegeixes i posa “Feliç i pròsper 1996!” Això queda cutre, gairebé tan cutre com posar les felicitacions que t’envien les empreses com la companyia del gas, el banc, i el horrible “Cerrajeros Gutierrez les desea unas felices fiestas”.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et dedicaré una que posi "Ninona et desitja unes moooolt bones festes". així la podràs posar a la tauleta per acompanyar "Cerrajeros Gutierrez".
      :P

      Elimina
  2. Doncs jo he claudicat i m'he passat a les felicitacions electròniques, que tb poden ser molt personals. Anys enrera era de les que confeccionaven les postals a mà, ara no tindria pas temps!

    ResponElimina
    Respostes
    1. aix! jo les feia a mà quan els nens eren petits i les pintàvem o posàvem enganxines i ens ho passàvem molt bé fent-les.
      tens raó, les felicitacions electròniques també poden ser molt personals, però també és cert que la immediatesa i la facilitat fa que la gent les reenviï de manera massiva (jo tinc amics que em poden enviar 5 o 6 felicitacions a mida que se les van trobant i les troben maques).
      En qualsevol cas, bon nadal!

      Elimina