> Univers madur: Flors de pedra en el cel

3 de novembre de 2014

Flors de pedra en el cel


L'altra nit, sopant amb uns amics entre castanyes, panellets i ànimes que ens voltaven, la cosa es va anar posant seriosa i vàrem acabar parlant de vida, vellesa, malaltia, mort i dignitat; de cultures diverses i de com cadascuna afronta els diferents estadis.
Però això de la vida i la mort és un tema complicat i funciona una mica segons et va; té molt de conviccions personals, de plantejaments morals i ètics, i també de les persones que t'envolten, del seu recolzament i de les seves necessitats.


Ja sabeu que a mi se me'n va el cap d'un tema a l'altre, i per una estranya associació d'idees, he pensat que estaria bé -i vindria al cas- explicar-vos a la història de Noe, una noia de 36 anys que, quan en tenia 25, va quedar totalment paralitzada a causa d'un accident.  Un cos paralitzat, una vida paralitzada, una situació infinitament dura que jo no voldria haver d'afrontar mai i que segurament resulta més agradosa i càlida gràcies a la família i als amics, metges i fisioterapeutes que l'acompanyen en aquesta situació i l'ajuden a no rendir-se i a aprendre a viure de nou.
Una història que en Roger em va explicar abans de l'estiu, i que ell va conèixer a través d'un company de curses que sabia de la seva afició a la muntanya i que li va donar una pedra pintada per la Noe.  Es tractava de que la deixés en algun cim per tal que algú altre la trobés; perquè aquestes flors de pedra volen transmetre d'alguna manera l'esperit de la Noe, el seu somni, la seva energia, el seu amor per la vida; i volen que la gent que trobi la pedra, rebi tot això i alhora ho transmeti a altra gent.


L'altre dia, en Roger va deixar la seva pedra al cim del Ballibierna (3.067m) al Pirineu d'Osca.
Si algun dia hi passeu, per aquest cim o per un altre, i us trobeu amb una de les pedres de la Noe, sereu una mica protagonistes d'aquesta història d'amor per la vida que s'explica i es comparteix en forma de pedres de colors, de flors que arriben al blau del cel.


No us sabria dir si seria la meva opció; parlem tant sobre qualitat de vida que a vegades ens sorprenen altres postures, però està clar que la història de la Noe és la d'una elecció coratjosa i emocionant.
Força Noe !

Aquesta és la nota que acompanya les pedres:
Esta piedra está pintada a mano, con el corazón.  Es un regalo a la montaña y a la vida y una parte pequeña de un gran sueño.  La encontrarás en sitios donde solo se puede llegar con pasión.  Va acompañada de una nota por si quieres contactarnos y formar parte de esta experiencia.  (Noegaya77@gmail.com)
Quédate la piedra, déjala en la próxima cima que alcances o regálala a alguien para expresar tu gratitud, brindar apoyo o simplemente para compartir una sonrisa.
Ya formas parte de este humilde proyecto de conexión, gratitud y amor por las personas y la naturaleza.
No somos ni corredores, ni alpinistas, ni esquiadores, ni deportistas, ni escritores, ni tan siquiera somos artistas..…..somos personas. 
Hagas lo que hagas con la piedra, disfruta de la vida y no olvides apreciar y cuidar de todo lo que te rodea. 
Detrás de cada piedra hay historias preciosas dignas de ser compartidas para que a otros les sirvan de apoyo y ejemplo.

I, si sentiu que ja formeu part d'aquesta història, podeu feu un pas més i impulsar-la votant el seu somni: disposar d'una cadira JOËLETTE, que és una cadira tot terreny amb una sola roda que permet que una persona amb mobilitat reduïda pugui fer recorreguts per terrenys no adaptats amb l’ajut de tres o més persones acompanyants que la condueixin.
Tenen intenció de compartir la cadira amb qualsevol persona que la pugui necessitar, i per aconseguir-la, el seu projecte ha de ser el més votat.
Si no et funciona l'enllaç, pots copiar aquest text i copiar-lo al teu navegador:
         http://www.xn--persiguetussueos-kub.com/becas_proyectos/499/


6 comentaris :

  1. Aquesta sí que és una història digna de ser explicada i compartida.M'agrada aquest projecte, és d'aquests que t'ajuda a congraciar-te amb el món novament. No sé si em trobaré mai una pedra d'aquestes, però si és el cas, no dubtis que seguiré la cadena. Gràcies per explicar-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són històries que colpegen i, segons com, et fan relativitzar moltes coses.
      Tant de bo si trobes alguna pedra i continues la cadena, però ja és prou important que el projecte et sembli motivador. M'agrada això de que "t'ajuda a congraciar-te amb el món".

      Elimina
  2. Es una mica rotllo carta en cadena, no? Només faltaria que al final t'obligués a pintar 5 pedres més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home Pons, potser sí q seguir des una cadena pero no és ben bé igual.
      Si trobes la pedra pots fet el q vulguis amb ella; millor si mantens viva la història en el mateix cim o en qualsevol altre, però si et serveix de motivació te la pots quedar.
      Si no la vols seguir, no passarà res, no hi ha amenaces de maleficis ni mala sort; però si la segueixes contribuiràs a difondre la història de Noe i, amb sort, tu o qualsevol altre q trobi la pedra, pensarà en escriure un correu a la Noe per explicar-li on l'ha trobat, què ha significat, i així seguir mantenint viva la seva motivació, el seu somni.
      No sé, a mi m'ha semblat una història maca i sorprenent. Anima't a difondre-la i jo t'aconsegueixo les 5 pedres. ;-)

      Elimina
  3. M'encantaria trobar una pedra pintada per la Noe

    ResponElimina