> Univers madur: Per un sí i per un no

1 d’octubre de 2014

Per un sí i per un no


"Per un sí o per un no" és una obra de teatre de Nathalie Sarraute, que hem pogut veure a casa nostra interpretada per Josep M. Flotats i Juanjo Puigcorbé (1986) i, més recentment, per Lluís Soler i Xavier Boada (2014). 
L'obra és un exercici sobre la comunicació i planteja com aquesta pot donar lloc a la incomunicació.  La història va de dos amics que s'han distanciat per alguna cosa que es van dir, alguna cosa que ni tan sols són paraules sinó signes com una pausa, una entonació o unes cometes; allò que van dir, o que no van dir però es va sobreentendre, ha anat creant una situació insòlita, amb posicions irreconciliables entre tots dos, que finalment no arriba enlloc.

Aquests dies, amb la llei de consultes populars no referendàries, el decret de convocatòria de la consulta del 9N, els recursos presentats pel govern espanyol en contra d'ambdós, la sentència del TC suspenent-los cautelarment, les convocatòries de concentracions de protesta davant els ajuntaments i les al·lusions a possibles crides a la desobediència civil, m'ha vingut al cap aquest títol.  D'una banda per l'evident incomunicació entre els governs espanyol i català; però especialment per la necessitat dels SÍ i també dels NO si volem que la consulta sigui representativa.
Ja entenc que l'ANC fa campanya pel SÍ i per tant la seva crida a concentrar-se davant dels Ajuntaments té un rerefons clar, però crec que per aconseguir la consulta i per fer que aquesta realment sigui un reflex de la societat catalana, no serveix circumscriure el vot als partidaris del SÍ; cal que els catalans que estan pel NO o pel SÍ-NO també s'expressin, que se sentin implicats i representats en la consulta i que hi vegin la necessitat i hi vulguin votar.

I direu, quantes voltes ha fet aquesta per acabar no dient gaire res, i tindreu raó, però és que darrerament em trobo donant voltes i voltes a les coses per intentar entendre altres postures alienes a la meva, i no ho acabo d'aconseguir; només continuo donant-li voltes.

Per cert, que consti que no estic d'acord amb el text de la imatge.  Sempre he pensat que votar és la forma d'expressar-nos que tenim els ciutadans, i que si els nostres vots no donen el resultat esperat, tenim un problema de decisió o de control, i també una responsabilitat en aquesta falta de resultats.
En el cas de la consulta, però, crec que s'ajusta; potser la por a que alguna cosa canviï (i no estic parlant tant del resultat de la consulta com de la possibilitat d'expressar-nos clarament sobre un tema tan controvertit) ha obligat el govern espanyol a prohibir-la.

2 comentaris :

  1. Jo tristament estic una mica d'acord amb el text, però no perquè votar sigui una mala solució, és clar que no. El problema és que, votem el que votem, el partit que governa acaba fent les mateixes coses, perquè no és el govern qui mana, sinó el capital.

    Sobre la consulta, em desinfla una mica l'ànim que tant si votem com si no, que penso que sí que ho aconseguirem, els resultats no seran gaire fiables. Els que estem a favor de la independència som tan ximples que ens agradaria saber en quina mesura el poble vol la separació, no només mirem pel nostre interès. Però si anem a votar tots els del sí, i ningú fa campanya pel no, sinó campanya perquè no es voti, els resultats no tindran massa valor. Suposo que en això s'emparen els que volen no, que si criden la seva gent a no votar els resultats que surtin no seran gens concloents. Llàstima, perquè penso que la democràcia és una molt bona eina, però se'n fa un ús lamentable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert que finalment qui governa és el capital, però hi ha opcions menys permeables a les seves ingerències que no pas les que tenim ara, i no votar afavoreix clarament als d'ara.

      Sobre la consulta, anava una mica en aquest sentit.
      Hem fet un gran pas en mobilització i en concreció d'objectius, un procés que queda avalat per la seva forma "popular", pacífica i, de moment, absolutament legal malgrat els recursos que la suspenen cautelarment. És important no perdre aquests avals; no renunciar però ser llests. Sí, tenim pressa, però posar en perill l'objectiu per aquesta pressa, em semblaria absurd.
      Crec que ara tocaria abocar-se en la consulta, en fer veure la seva conveniència i la seva necessitat, no com una via cap a la independència sinó com una forma de conèixer de primera mà i de manera concloent l'opinió de la gent respecte el model de país/estat/nació/comunitat que vol. I per fer això no valen les eleccions, perquè en unes eleccions has de valorar altres components del programa a banda del model de país.
      Està clar que la gent que està pel no, no té res a perdre si no es fa la consulta, tret de la possibilitat d'evidenciar la seva postura d'una forma clara, que hores d'ara potser també els interessa davant de la visibilitat aconseguida pel sí. Jo penso que entre la gent del no i del si-no hi ha tanta gent demòcrata com pugui haver entre la gent del sí, i és a ells als que cal recórrer.

      Com bé dius, la democràcia és una molt bona eina, si més no la millor que tenim. i segur que en podem fer un millor ús.

      Elimina