> Univers madur: El misteri dels mitjons desaparellats

3 d’octubre de 2014

El misteri dels mitjons desaparellats

Avui, a la feina, m'he quedat esbalaïda quan hem anat a fer cafè i ens hem trobat un parell de mitjons desparellats penjats al suro de la sala.
No cal dir que ha estat el tema de conversa de tothom que anava a fer cafè, perquè -siguem sincers- qui no té a casa seva un mitjó desparellat?  Jo en tinc un munt.
De fet, tinc una capsa de sabates dedicada a guardar mitjons desparellats amb l'esperança vana i fútil d'aconseguir, algun dia, aparellar-ne algun.  Això sí, aquests dies que en Marc ha estat amb el peu enguixat, m'han anat d'allò més bé!

Si hi penso . . .  Com pot ser que es desparellin tants mitjons?  Sé que alguns els perdo en estendre'ls, perquè cauen pel celobert i queden en una mena de teulada d'on desapareixen al cap d'uns dies o setmanes, i abans apareixien penjats a la barana de l'escala però ara ja no.  Però, tants em cauen?  No pot ser.  Segur que molts -no em digueu com- no arriben aparellats a la rentadora, o bé aquesta se'ls empassa amb una gana ferotge que els desintegra, perquè si els busco entre les gomes o al filtre, tampoc hi són.

I, tornant al tema, no em negareu que si ja és difícil entendre com poden desparellar-se tants mitjons a casa, això de que apareguin a la feina fent "duets" de coloraines, té el seu què.

La Clara (gràcies per l'enllaç) em diu que pot ser cosa de El follet dels mitjons, i jo estic pensant en fer un ban per trobar-los "bruts o nets".

I és que d'aquest misteri dels mitjons desparellats (i de molts altres) en podem parlar tot el que vulgueu sense arribar a cap conclusió.  Ens agrada parlar d'absurditats.
Mira, ara m'ha vingut al cap una època en què les cartes al director de La Vanguardia eren un anar i venir d'opinions sobre els mitjons de rombes.

Buff!  Sort que és divendres perquè em sembla que el cap no m'acaba de rutllar gaire :P
Estic a punt d'aparcar misteris de mitjons i altres assumptes de rumiar.  Penso posar el cervell en OFF i dedicar-me a gaudir del cap de setmana.

7 comentaris :

  1. A mi, durant molt de temps, els mitjons no se'm desaparellaven: Els tenia tots negres. esclar que no tots eren ben bé de la mateixa mida, material o textura i a vegades... En fi. Com dius tu, és divendres i ens hem de distreure.
    Potser algun dia tots els mitjons de tot el món seran iguals, però aleshores seria un avorriment i qualsevol desaparició seria ignorada, excepte pel fet de trobar conjunts senars.
    Bon cap de setmana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Haurem de posar de moda anar amb mitjons desparellats, de coloraines i textures diferents. Així no patiríem el desparellament i no cauríem tampoc en l'avorriment.
      Bona setmana

      Elimina
  2. Crec q si moguessim de lloc la rentadora en sortirien un munt al darrere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igual sí, però queda tan encaixada que resulta difícil.
      Crec que els deixaré viure en el seu amagatall ;-)

      Elimina
  3. Estic completament segur que hi ha un univers paral•lel format únicament per mitjons provinents del nostre univers.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Interessant teoria.
      I els mitjons de l'univers paral·lel tenen el mateix rol que els seus propietaris en el nostre? Vull dir, en Rajoy, en Mas i la Pantoja (per dir algú), també perden mitjons? I en aquest cas, a l'univers paral·lel fan també de governants i folklòriques?
      Així a priori, crec que deu haver menys diversitat de mitjons que de persones, però no ho he rumiat gaire.

      Ostres Pons, ara em fas pensar !

      Elimina
  4. Ja sé d'on han sortit els mitjons!

    Resulta que estem en època d'eleccions sindicals a l'empresa, i els mitjons formen part de la campanya d'un d'ells que ens convida a "donar la volta al mitjó". Segur que pel color dels mitjons, podeu endevinar l'orientació del sindicat.
    Una campanya ocurrent (no valoro programa ni candidats) i que ha donat tema pels cafès ;-)

    ResponElimina