> Univers madur: Distorsions harmòniques

17 d’octubre de 2014

Distorsions harmòniques


Una distorsió harmònica és la deformació que es produeix quan en amplificar un senyal s’hi afegeixen harmònics d’ordre superior, i té molt a veure amb la qualitat del so i dels aparells que l'amplifiquen.

I direu, què fa aquesta parlant d'electrònica i d'equips d’àudio? Doncs res, perquè hi entenc poc; però el concepte el trobo molt adequat per aquesta sensació que tinc darrerament de no acabar de connectar amb moltes coses, postures, activitats, no ben bé pel seu fons, sinó més aviat per la forma en que es duen a terme.  I aquesta discrepància a vegades em neguiteja i altres només és un lleu desacord; i també passa que, segons com, evidenciar la distorsió posa l'harmonia en greu perill de desaparèixer.

Us en posaré un exemple d'aquestes distorsions harmòniques que darrerament se'm passen pel cap: la Cursa de la Dona que se celebra aquest diumenge a Barcelona.
Aquesta cursa, nascuda per iniciativa de la revista Sport Life, té com objectiu reunir fons per ajudar en la prevenció, diagnòstic precoç i lluita contra el càncer de mama, a més fomentar la vida saludable entre les dones.  Uns objectius fantàstics i engrescadors com evidencia la creixent marea rosa que cada any inunda els carreres de Barcelona per l'ocasió.
Ara bé (aquí la distorsió), una cursa de la dona NOMÉS per a dones?  De veritat?  No poden els homes ser solidaris i córrer contra el càncer de mamà?  No hauríem de dir: com més, millor?  No posaríem nosaltres, les dones, el crit al cel si s'organitzés una cursa només per a homes, per molt que fos contra el càncer de pròstata?
No sé, hi ha qui em diu que es tracta també de que dones de totes les edats i condicions facin esport i que és més fàcil aconseguir-ho sense la competència dels homes, però a mi em continua sonant estrany, discordant i anacrònic.
Per cert, al bloc Provisionals trobareu una personalització de la samarreta de la cursa que he trobat molt ocurrent i encertada.

No us penseu, tinc distorsions harmòniques més transcendentals, de rabiosa actualitat i amb promesa o incertesa de futur; però seria llarg d'explicar i tampoc és qüestió de barrejar temes.  Potser un altre dia?


2 comentaris :

  1. No em sembla una reflexió gens banal. No voldria que ningú s'ofengués, però sí que em sembla que és un tema de discriminació positiva. Organitzar una cursa només per dones està bé perquè esteu molt menystingudes i això anima a la participació. Una cursa només per homes és terriblement masclista i excloent, com si les dones no estiguessin fetes per competicions d'aquestes.

    Si parteixes d'una idea d'igualtat, i crec que jo la tinc, fer una cursa 'només per' és una mica absurd, però també tinc idees contradictòries al respecte, perquè són motius molt específics, que es corri pel càncer de mama. És clar que els homes també la podrien córrer, però s'aconsegueix així un acte intimista que crida l'atenció? Serveix per reivindicar la lluita de la dona? Tinc els meus dubtes. Està clar que els homes no ens ho prenem com una ofensa i a l'inrevés sí que ho semblaria. Però potser aquest format destaca més l'aspecte festiu que competitiu, i això no sé si és volgut o és la impressió que queda, quan sabem de sobres que les dones són tan o més competitives que els homes.

    Bé, que no estic dient res, però que em semblen uns dubtes raonables els que exposes i dignes de reflexió, així que esperaré les teves properes distorsions, i no perquè aquesta no sigui transcendental, però prometen altres reflexions interessants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu, suposo que estem fets de contradiccions i que reflexionar sobre elles és justament el que ens fa avançar.

      Elimina