> Univers madur: Descobreix, cos

19 d’octubre de 2014

Descobreix, cos



     Cos meu, recorda
     no la imatge que et torna el mirall,
     ni tampoc el verí que t'ha cremat,
     sinó només aquest desig de vida
     que ha resistit l'embat
     i ha guanyat la batalla
     d'una guerra inacabada.
     Ara que una cicatriu
     et creua el pit com una cremallera,
     tacte aspre de fusta clivellada -soca forta-,
     recorda, dins els ulls que et miren,
     com de grat és descobrir nous paisatges
     i assaborir-los amb la besada.  Descobreix, cos.

El meu petit i particular homenatge a totes les dones que han lluitat, lluiten i hauran de lluitar contra el càncer de mama; a les que l'han superat i les que s'han quedat en la batalla; i també a tots els seus éssers estimats que han compartit el camí, el dolor, la frustració i, amb sort, l'èxit.
Inspirat (si cal, amb disculpes) en un dels meus poemes preferits de Kavafis, absolutament sensual; una sensualitat que neix del desig i que no té res a veure amb la bellesa d'un pit ni amb la seva absència.

Recorda cos           (Konstandinos Kavafis)                      
Cos meu, recorda
no solament com t'han arribat a estimar,
no solament els llits on has jagut,
sinó també aquells desigs que per tu
lluïen dins els ulls obertament
i tremolaven dins la veu -i algun
fortuït entrebanc els va fer vans.
Ara que tot això ja són coses passades,
fa gairebé l'efecte que també als desigs
aquells vas ser donat -ah, com lluïen,
recorda, dins els ulls que se't clavaven,
com tremolaven dins la veu, per tu, recorda, cos

Fotografia: Frederic Fontenoy  (Serie Fusion)


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada