> Univers madur: Pensar, escriure, copiar

21 de setembre de 2014

Pensar, escriure, copiar


Avui un company m'ha comentat que s'havia trobat un relat meu en un bloc d'algú que no conec, sense esmentar procedència ni autoria, cosa que feia presuposar que l'havia escrit l'autor@ del bloc.

Us he de dir que a mi, que escric sense grans pretensions i perquè m'ho passo bé, i que no tinc una clara ambició de publicar o d'esdevenir escriptora "professional", no em suposa gaire problema -de fet podria dir que m'agrada- que la gent comparteixi els meus escrits, però trobo que queda lleig no fer-ne referència als autors.


He fet una ullada al bloc en qüestió i he trobat tants poemes adaptats i cançons fàcilment reconeixibles, que he pensat que era impossible que rere el bloc s'amagués cap voluntat de plagi.
També he trobat relats d'altres companys i que ja havia llegit a Relats en català, i per això he pensat que seria millor comentar-li a l'autor@ la conveniència de citar l'autoria dels relats.




No sé si l'autor@ ha llegit o mantingut el meu comentari, perquè ja no puc accedir al seu bloc; em cal una invitació.
Potser l'oblit de citar els autors originals no era tampoc tan innocent


Per cert, amb aquest relat, La carta dels somnis, participo en el projecte literari i solidari Somnis Tricentenaris convocat per l'Associació de Relataires en Català (ARC) i la Revista 'Lo Càntich' en benefici de La Marató de TV3 2014

5 comentaris :

  1. Sempre, sempre s'ha de citar l'autor d'un escrit o d'una fotografia, és de molt mal gust fer servir obres dels altres i passar-les com a pròpies. El comportament de l'autor del blog ja denota que s'ha vist descobert, però qui sap, potser t'enduràs una sorpresa i encara rebràs alguna justificació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si t'he de ser sincera, tampoc em preocupa massa; només que ho he trobat lleig.
      Internet posa fàcil copiar escrits i fotografies, i a vegades el que trobes no saps ben bé de qui és perquè està tan repetit (passa sobretot amb les imatges) que es fa difícil dir l'autor; però no era aquest el cas.

      Elimina
  2. Jo una vegada vaig trobar-me apunts de la facultat penjats al rincón del vago i encara no sé qui va penjar-los

    ResponElimina
    Respostes
    1. Misteris de la xarxa. Tot tan públic i segons com tan anònim.
      Segur que eren bons apunts (encara que li devies deixar a algun company generós amb la feina dels altres).

      Elimina