> Univers madur: no-res

30 de setembre de 2014

no-res



Aparcats en el no-res
se'ns menja el temps
i l'oblit.

Som víctimes passives
d'un oxidant enemic
que ens transmuta en ferralla.
Només la natura salvatge
-que ens conquereix i ens envolta-
alhora ens salva.

I neix al nostre interior,
l'esperança.


* * * * * 

(afegeixo un haiku pel nipo)
Entre ferralla,
un bosc d'anhels batega
amb nova vida.



En resposta a la proposta del RPV 241+ NIPO 125 "Embotellament congelat"a RC.

La fotografia correspon a un clar del bosc dels afores de Châtillon, al sud de Bèlgica, que -no se sap ben bé com- va esdevenir el cementiri de centenars de cotxes clàssics.
La llegenda urbana predominant sosté que els vehicles eren els trofeus dels soldats nord-americans residents a la zona durant la Segona Guerra Mundial, que els haurien estacionat al bosc (para-xocs a para-xocs, com en un embús de trànsit massiu) amb la intenció d'enviar-los de tornada a casa després de la guerra.
He llegit que les autoritzats de la zona els van fer treure i que ara ja no hi són, però us deixo un enllaç a unes imatges pel record.  Tanta decrepitud guarda una misteriosa bellesa.


2 comentaris :

  1. Els cementiris de tecnologia abandonada sempre té el seu encant. Cementiri d’avions, de tancs, de vaixells, etc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tens raó. Impressionant el dels avions, tan ben posadets tots. I què dir del de tancs? Fa iuiu imaginar-los tots alhora envaint un país.

      Elimina