> Univers madur: Infants en guerra

22 d’agost de 2014

Infants en guerra


L'estiu de 1982, Israel va posar en marxa una gran ofensiva contra el Líban que va rebre el nom de Pau per Galilea  (olé tu). i amb la qual prengué el control de Beirut, que va ser assetjada i bombardejada durant dos mesos, fins que les forces de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) van acceptar sortir de la ciutat.

Aquell mateix any, Lluís Llach va compondre la cançó -tràgica i tendríssima alhora- Infant de Beirut que aquests darrers dies em ve repetidament al cap i penso que han passat 32 anys i hem canviat Beirut per altres ciutats però és igual que sigui Beirut, Mauthausen, Gaza o Jerusalem (per no parlar de moltes altres guerres), perquè ens seguim matant i no hem aprés res i les víctimes continuen sent víctimes innocents i el món continua sense respondre als seus ulls immòbils.

Us deixo a continuació la lletra de la cançó:

No sé prou bé si era tristesa
o el dolor antic d’uns ulls d’infant.
Però, per un moment, del món va ser el retrat
aquella imatge d’un infant de Beirut.

El fràgil braç, tendra tragèdia,
brandant fusell; mort i bandera.
El cos menut i bru perdent-se en la ciutat,
un nínxol anònim per l’infant de Beirut.

Al cel hi té els Deus del "napalm"
i el tro infernal d’ocells de plata,
en l’horitzó, només, l’exili sempre amarg,
bressol i tomba per un infant de Beirut.

Morir a Beirut, morir a Mauthausen,
el mateix foc en temps distants,
mirall glaçat d’un món on ja ningú no respon
als ulls immòbils d’un infant de Beirut.

que sóna així:



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada