> Univers madur: Educar

26 d’agost de 2014

Educar


Aquestes vacances he aprofitat per rellegir les "guies de lectura" dels "Tocats de lletra" que organitza l'Ajuntament de Manresa.  Molta i variada poesia.
En la de 2010 (màgics), dins de l'apartat Castigats de cara al professor, en què tots els poemes giren al voltant de món de l'escola i l'ensenyament, vaig trobar el poema Educar de Gabriel Celaya i vaig pensar que el posaria al bloc per l'inici del curs escolar perquè s'adeia amb les dates, i per dedicar-lo a tots els meus amics i amigues mestres i educadors.

El concepte d'educar és complicat i tothom té el seu propi criteri.  Ara que està a punt de començar el curs escolar tornarem a sentir tot tipus de reflexions al respecte, sobre la tasca del professorat, la seva responsabilitat i la seva implicació.

Jo, personalment, crec que els mestres han de transmetre coneixements, actituds i formes de cultura i han d'ajudar els alumnes a desenvolupar les seves facultats, però que l'educació-EDUCACIÓ, pel que fa a maneres i valors, és responsabilitat de la família i del seu cercle més proper, i que aquí el mestre només pot ajudar a edificar sobre unes bases que s'han de construir a casa.
Estava en aquestes reflexions quan he llegit un article/entrevista (gràcies Alícia) en què José Mújica -president de l'Uruguay- parlava de l'educació i deia No le pidamos al docente que arregle los agujeros que hay en el hogar” i he trobat la frase tan encertada i tan d'acord amb el meu pensament que volia compartir-la ja, així que he decidit avançar aquesta entrada.

Educar es lo mismo
que poner motor a una barca…
hay que medir, pesar, equilibrar…
… y poner todo en marcha.
Para eso,
uno tiene que llevar en el alma
un poco de marino…
un poco de pirata…
un poco de poeta…
y un kilo y medio de paciencia
concentrada.

Pero es consolador soñar
mientras uno trabaja,
que ese barco, ese niño
irá muy lejos por el agua.
Soñar que ese navío
llevará nuestra carga de palabras
hacia puertos distantes,
hacia islas lejanas.

Soñar que cuando un día
esté durmiendo nuestra propia barca,
en barcos nuevos seguirá
nuestra bandera
enarbolada.
Fotografia:  Museo etnográfico de Soba

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada