> Univers madur: Sopa de lletres

16 de juliol de 2014

Sopa de lletres

Busca entre les lletres de la sopa, la M que li falta.

Al voltant del plat ha anat separant primer una T, després una E, una S; mira, mira, aquí una O, i també una I, i una altra T. Ja gairebé ho té.  Només li falta la M.

Mentre no la troba, es dedica a ordenar les lletres: TESTI    O.  Passa d’apòstrofs, la sopa ja ho té això, que no hi ha o ella no sap trobar-los.

Quina tonteria!  Qualsevol que la vegi, allà sola, sota la trista llum d’un trist menjador solitari; només amb un plat de sopa per companyia, ...  Buf!  Patètica!


Només de pensar-hi els ulls se li tornen a negar de llàgrimes que cauen a dojo sobre el plat de sopa, cada cop més aigualida i més salada.  Serà veritat que les llàgrimes són salades?  Bé, una mica sí, perquè si treu la llengua i recull alguna llàgrima, té gust de sal; però tant com per salar la sopa?  Doncs potser no, però a ella li sembla la sopa cada cop més aigualida i més salada; més trista i patètica!

Déu!  Impossible trobar la M.  Ja no s’hi veu amb tot aquest plor que li raja com si tingués una esponja al clatell.
Clar que, de fet, perquè la vol la M?  Per posar T’ESTIMO? com quan ell era allà, amb ella, buscant paraules i menjant-li els llavis, fent més alegre la no pas trista llum d’un menjador que destil·lava vida i força i passió?

Prou!  Sí, ja n’hi ha prou!
Prou de sopes de lletres i de jocs absurds!
D’una revolada agafa el plat com si l’anés a llançar contra la paret.  Ell no tornarà.  No hi ha res que et pugui retornar els éssers estimats del fosc món de la mort.  Res que et dibuixi el somriure que et regalava cada matí.  Bé, potser res no és ben veritat perquè ara, només de pensar-hi, sent que se li comença a dibuixar; potser més trist; potser només d’enyor; però un somriure a la fi.
Torna a deixar el plat a taula i li sembla llegir un T’ESTIMO ben gros al mig de la sopa. I un ENDAVANT que sap que imagina però que també sap inevitable. Sap que és ell qui li escriu amoretes i ànims en el plat de sopa; o vol creure-ho així.
La vida continua i sovint els records més intensos són els que t’empenyen a continuar, ni que sigui en forma de sopa de lletres.



Per participar en el Repte clàssic 565 (bis bis) T'estimo de RC

6 comentaris :

  1. Potser era el punt d'inflexió que li faltava. Hi ha un moment que s'ha de deixar de mirar enrere i s'ha de mirar endavant. Però com sempre dic, això passa quan sabem realment on és el davant. El canvi de xip es produeix de les maneres més insospitades, fins i tot per la manca d'una M.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El detonant on menys t'ho penses. Està clar que q per avançar només podem mirar endavant.

      Elimina
  2. La meva mare mai em feia sopar de lletres, sempre m'hi posava els avorrits galets o els encara més avorrits fideus, ja veus...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No pot ser! Què és d'una infància sense jugar amb la sopa?

      Elimina
  3. Ostrens ... no sé si s'ha de mirar endavant o enrera... només sé que després de llegir aquest conte puc confirmar que les llàgrimes son salades....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre endavant !!
      Com vaig llegir un cop, mirar enrere només serveix per sorprendre'ns a nosaltres mateixos de tot el que hem caminat fins arribar aquí i, si hi ha sort, somriure.

      Elimina