> Univers madur: En terra promesa

17 de juliol de 2014

En terra promesa


M'agrada aquesta imatge que corre per Internet, tot i que he vist molts comentaris en quant a que és un muntatge.
M'és ben igual!  M'agrada el missatge que transmet.
M'agrada pensar que, amb amor, som capaços de vèncer murs malgrat les banderes i religions de cadascú.
I sobretot, m'agrada molt més que altres imatges que podria posar (en poso dues d'uns nens a la platja de Gaza) i que il·lustren de manera evident i terrible la barbàrie, la hipocresia i la doble moral que practiquem sense rubor els humans.


Llegia l'altre dia l'article d'un jueu que deia sentir-se avergonyit de ser jueu. Comentaris a banda, he de dir que l'entenc perfectament: jo també m'avergonyeixo, no com jueva sinó com persona.

No hi ha res en el món mundial que justifiqui aquesta (i moltes altres) massacre.  I, perdoneu, però aquesta "disculpa" de que avisen abans d'atacar em sembla gairebé macabra i de mal gust.
No hi ha cap religió, cultura o bandera que et doni dret a atemptar d'aquesta manera contra els drets dels altres, contra la seva vida, contra el seu dia a dia, contra el seu futur.  I no hi fa res què hagin fet o patit abans els uns i els altres; continua sent injustificable aquesta (i moltes altres) massacre.

Quanta hipocresia!  Em resulta difícil defensar certes actituds i disculpar algunes simpaties.  Estic ben segura que el conflicte (quin eufemisme!) no és una qüestió de raça ni de religió, sinó de poder i d'una voluntat ferma i constant de colonització i ocupació de Palestina.
I quan critico Israel no estic defensant Hamás, ni els seus atemptats, ni el pressumpte ús que fan de la població civil com "escut humà".  Però no, no podem seguir girant el cap i fent veure que és un "conflicte" d'igual a igual i que aquesta guerra no és la nostra .

Segurament heu sentit alguna vegada una frase de Gandhi que diu "El més atroç de les coses dolentes de la gent dolenta és el silenci de la bona gent", o bé aquesta de Chou En Lai que fa "Incórrer en el pecat del silenci quan s'hauria de protestar fa còmplices i covards als homes".
Doncs, això, ni còmplices, ni covards, ni silenciats; que callar davant d'aquesta (i moltes altres) barbàrie, ens fa còmplices per omissió.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada