> Univers madur: De pèrdues, llàgrimes i petons

2 de juliol de 2014

De pèrdues, llàgrimes i petons

A voltes una pèrdua no et dol -només- per l'absència que deixa; et dolen també les llàgrimes dels que queden orfes de la seva companyia, del seu somriure.

Més enllà de la teva pròpia relació, ets per moments la companya que queda sola, les filles que han perdut el pare; fins i tot els amics que no tornaran a compartir tardes, partides ni vins.

I no hi ha abraçada prou forta per conhortar el buit, ni petó prou amorosit per eixugar el plor, però no podem fer més que abraçar-nos i fer petons; contenir la llàgrima que s'escapa a cua d'ull i oferir el nostre suport; esdevenir el poal on vessar el plor incontenible i necessari per apaivagar el dolor.


Per les meves cosines, Mary i Auro; i per Aurora i Pascual.
Som lluny però, en el cor, som poal.

2 comentaris :

  1. És molt difícil gestionar les emocions en aquests casos. Saps que el teu aixopluc no farà que el final torni, que l'alegria retorni als cors dels qui ho pateixen, però si no ets allà encara pot ser pitjor. No sabem què cal fer per confortar, així que fent-ho tot potser n'encertarem alguna...

    ResponElimina
  2. XeXu, és així, difícil, molt difícil. Un moment que hem de passar però no volem ni sabem com.

    ResponElimina