> Univers madur: Ja no ens passa, o sí

3 d’abril de 2014

Ja no ens passa, o sí


Fa dies, gairebé un mes, Els amics de les Arts van llançar la cançó "Ja no ens passa" que forma part del seu nou disc "Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure".
Aquell dia me la trobava pertot i, inevitablement, m'hi vaig enganxar.  Avui, que he felicitat uns quants aniversaris, he tornat a pensar

En el fons, i malgrat la  tristesa que em produeix reconèixer-ho, tenen una part de raó i amb l'edat algunes coses "ja no ens passen".  Per sort, no totes.

Encara m'enamoro, i hi ha versos que em fan un nus al coll, i cançons que m'ho regiren tot per dins; no crec que tot sigui mentida i encara que la vida sigui el que ve just després, també és el moment actual.
Ara, potser sí que ja no estic tan segura d'aquell destí que ens esperava amb els braços oberts; potser el veig més negre i menys acollidor.  I sovint, cada cop més, em venen ganes de dir: Au vinga, a fer punyetes tots!.

Però aquí estem, i continuarem intentant que encara ens passi.


Ja no ens passa,
i no ens n'amaguem,
que dúiem anys fent el paper.
Fingint que cada dia el rebíem com si fos el primer.
"Genial!", "Que fort!", "Que bé!"...
Ja no ens passa.
Ja no estem tan segurs
que tinguem grans coses a fer,
ni que un destí ens esperi amb els braços oberts
i ens digui: "Només tu podies ser".
Doncs, ja no ens passa.
Tampoc improvisem "a l'aventura i ja veurem."
L'assalt al tren de Glasgow va ser un joc de nens.
No fem ni un pas en fals.
Planifiquem. No ens arrisquem...
I clar, no ens passa.

Ningú no ens va avisar.
Va ser d'un dia per l'altre
que ho vam trobar a faltar.

Ja no ens passa.
Ja no ens enamorem,
que no volem fer el passerell.
Abans de caçar l'ós hem venut massa cops la pell,
i el mal que fa no el cura el temps.
Ja no ens passa.
Mil dòlars pel primer
que ens porti aquí davant algú capaç
d'escriure versos que ens facin un nus al coll.
Una cançó que ens ho regiri a dintre tot.
Per què no ens passa?

Ningú no ens va avisar
que tot això se n'anava, que tot era mentida.
La vida era el que venia just després.

Ja no ens passa
Ja no sortim de nit,
que l'endemà no som ningú.
I el dia que sortim cantem tant allà al mig
que ja podríem ser els pares d'algú.
I això ja és massa.
Ja no ens creiem a cap dels qui dieu saber el camí,
que no hi ha un pam de net
però quan va i us enxampen... res!
Aquí tothom es fa el sorprès!
Au vinga, a fer punyetes tots...
Que ja no ens passa!

Ningú no ens va avisar
que tot això se n'anava, que tot era mentida.
La vida era el que venia just després.

4 comentaris :

  1. Ja he tingut temps d'aprendre-la i tinc moltes ganes de tenir el disc a les mans. A diferència d'altres vegades, vaig veure que aquesta cançó s'enganxava de seguida, després de sentir-la només un cop ja la taralejava. Al principi també pensava que la lletra té molta mala llet, que també tinc una edat (la mateixa que ells) i aquestes coses m'esgarrifen. Però li he acabat trobant un regust positiu, en especial per aquesta estrofa final. Sí, és cert, hi ha moltes coses que ja no ens passen, però ens en passen d'altres, no?

    El mateix em va passar quan vaig sentir 'Miracles' de l'Espècies per catalogar, el primer cop volia matar algú, em va enganxar en un moment sensible al tema. Però amb el temps he vist que és una cançó genial, molt ben feta i m'encanta. Quines ganes de tenir els nous temes a l'abast!

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu, totalment d'acord: la cançó s'enganxa molt fàcil i, sí, hi ha moltes coses que ja no ens passen, però ens en passen d'altres.

      A mi -que sóc més gran que ells- l'època d'alevins cada dissabte i madurar a marxes forçades, ja em queda una mica lluny, però va ser també una bona època, i m'agrada que ens quedi un Peter Pan a dins, que més que fer la guitza ens mantingui alerta i ben vius.

      Elimina
  2. Llavors tu també et trobes dinosaures...?

    ResponElimina
    Respostes
    1. dinosaures i un munt d'altres monstres antidiluvians.
      aix, no, que era el mirall :(

      Elimina