> Univers madur: Volem flors per entapissar la vida

8 de març de 2014

Volem flors per entapissar la vida


La commemoració del 8 de Març, Dia Internacional de la Dona és el resultat d'un procés de lluita de les dones al llarg de la història pel dret de vot i per la no discriminació.  Corren moltes històries sobre el seu origen, algunes de més èpiques i altres de menys conegudes, però el cas és que, finalment, l'any 1977 les Nacions Unides van declarar el 8 de març com a Dia Internacional pels Drets de la Dona i la Pau Internacional i van contribuir a donar-li una dimensió universal que avui celebrem.  Us deixo un enllaç al llibre Los orígenes y la celebración del Día Internacional de la Mujer, 1910-1945 d'Ana Isabel Àlvarez Gonzàlez per si us interessa el tema.

El que passa és que molt sovint aquests dies internacionals són més de "postureo" que de lluita efectiva i un cop passat el dia, tornem a una "normalitat" que discrimina, qüestiona, menysté, agredeix, oprimeix, subordina i invisibilitza moltes dones i els seus drets per una mera qüestió de sexe.  I més enllà de postures paternalistes i patriarcals que legislen per les dones però sense considerar-les capaces de decidir per elles mateixes, el que cal és una actitud constant i personal que traslladi aquesta "igualtat" (que no ho és) a tots els aspectes de la nostra vida.

De fet, jo no tinc cap voluntat ni cap necessitat de ser igual que un home.  Me'n sento ben a gust sent dona.  M'agraden les diferències entre ambdós sexes i crec que sovint són aquestes diferències les que ens complementen mútuament i ens fan créixer.
Potser és justament l'aspecte "masculinitzador" de la igualtat, el que no vull, però sí que vull ser protagonista de la meva vida i que ningú pensi que no puc decidir -fins i tot si m'equivoco- pel fet de ser dona; sí que vull ser senyora del meu cos i gaudir-ne, i que ningú no pensi que el coneix millor que jo, ni que en pot fer ús sense el meu consentiment, ni que pot decidir per mi quan està preparat o no per a la maternitat.

Us deixo un poema de Gioconda Belli, poeta nicaragüenca, sobre ser dona:
Y DIOS ME HIZO MUJER
Y Dios me hizo mujer,
de pelo largo,
ojos,
nariz y boca de mujer.
Con curvas
y pliegues
y suaves hondonadas
y me cavó por dentro,
me hizo un taller de seres humanos.
Tejió delicadamente mis nervios
y balanceó con cuidado
el número de mis hormonas.
Compuso mi sangre
y me inyectó con ella
para que irrigara
todo mi cuerpo;
nacieron así las ideas,
los sueños,
el instinto.
Todo lo que creó suavemente
a martillazos de soplidos
y taladrazos de amor,
las mil y una cosas que me hacen mujer
todos los días
por las que me levanto orgullosa todas las mañanas
y bendigo mi sexo.

També us poso el seu poema Poema 8 de Marzo, en vídeo; un homenatge a totes les dones que m'ha servit per posar títol a aquest post.



2 comentaris :

  1. A mi els "dies de" em serveixen només per triar un tema del qual fer un post divertit :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. ben fet, pons, així com a mínim serveixen per alguna cosa més :P
      Ei, que ja m'està bé que es facin certs "dies de", però són tan efímers..

      Elimina