> Univers madur: Qüestió de confiança

15 de març de 2014

Qüestió de confiança

De mayor quiere vivir despierta en sueños, como papá, quiere volar dormida igual que una trapecista.
(Funámbulo - Alvaro Urkiza)
La seva rutina s'havia instal·lat entre la tènue esperança d'una promesa eternament repetida (-avui sí, d'avui no passa!) i el recorrent desencís del seu incompliment (-ja, sí, ho sento, demà sí).
I no li recava la mentida latent ni la desafecció, sinó aquella subtil escletxa -ja gairebé un congost- que s'havia obert pas en la seva confiança i que sabia que difícilment es tancaria sense deixar un dolorós rastre.
Li pesava com una llosa la deixadesa encoberta, el desinterès evident.  I saber que el seu dolor -roent, lacerant- li era indiferent, encara el feia més insuportable.
No podia evitar un cert regust a fracàs. Què dius? Regust? No, no era pas un regust; era una certesa punyent, una buidor infinita, una pena que li xuclava l'ànima al no-res de la desesperació.
Potser era millor no esperar res; a la fi, ell era, sobretot, un supervivent.  Però li dolia ser-ne conscient, renunciar a somiar despert, abandonar l'esperança de redreçar el camí i recuperar -algun dia- la confiança.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada