> Univers madur: El caballero de Olmedo

19 de març de 2014

El caballero de Olmedo





Que de noche le mataron

al Caballero,


la gala de Medina,


la flor de Olmedo
 


(cançó popular)




Dissabte tarda vàrem estar al Lliure per veure El caballero de Olmedo, una obra clàssica, en vers i en castellà que em feia una mica de por, però que va resultar fantàstica.

Potser els puristes del clàssic no ho veuen com jo i troben a faltar més fidelitat al text i una posada en escena menys minimalista, però a mi m'ha semblat genial des de bon principi i fins el final.
L'escenari recordava més aviat un "tablao flamenco" i la música que acompanya tota l'obra (en directe i a càrrec de Pepe Motos i Antonio Sánchez) ratificava la primera impressió.  Si a això li sumem una enorme lluna de fons, gairebé assistim a un caballero de Olmedo amb aires lorquians.

Una genial Rosa Maria Sardà condueix l'obra en el paper de l'alcavota Fabia, però també establint una complicitat còmoda amb el públic amb qui de vegades parla des de fora de l'obra.
El vers flueix fàcilment i de seguida t'hi trobes seguint el text amb absoluta naturalitat.
Resulta curiós veure tots els actors sobre l'escenari durant tota l'obra, participant quan els hi tocava i mantenint-se a l'aguait, asseguts, quan no tenien paper; tot i que això no acaba passant del tot perquè tots ells canten, actuen, interpreten algun instrument i fins i tot “dansen” amb alguna escena d’espadatxins (aquesta escena una mica llarga pel meu gust).

Javier Beltrán i Mima Riera (Don Alonso i Doña Inés) resulten una parella d'enamorats apassionats, vehements i creïbles.  Francisco Ortiz fent de Don Rodrigo, està també molt bé tot i que té un paper més antipàtic (és el dolent: gelós, envejós i clarament en desavantatge davant la gallardia d'Alonso).
Té un pes important Pol López fent de Tello (l'escuder i amic de Don Alonso), en un paper còmic exagerat per l'accent andalús que utilitza (que ha de ser difícil de mantenir durant tot el text i que a voltes m'ha resultat un pèl sobrer).

Torno a fer esment de la música, perquè l'acompanyament de les guitarres i els caixons t'envolta des del primer moment i fa tota l'obra més íntima i alhora més tràgica.  I què dir de quan Pepe Motos canta la balada del caballero amb aquella veu agitanada i trencada? Impresionant!
Ah!  Tampoc us podeu perdre l'entremès de l'obra de la mà de David Verdaguer que interpretant, a ritme de tango, els versos de Lope de Vega.

Definitivament, una obra àgil i amena que us recomano.

Si en voleu saber més, podeu consultar el dossier de l'obra, el programa de mà, o bé fer un cop d'ull a algunes imatges de l'assaig:



2 comentaris :

  1. doncs mira que "clàssica", "vers" i "castellà" son paraules que només sentir-les ja em ve mal de panxa :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. ja t'entenc, però en aquest cas t'asseguro que les tres paraules són anecdòtiques i el resultat paga la pena. :P

      Elimina