> Univers madur: Un enemic del poble

17 de febrer de 2014

Un enemic del poble


[...]                
Per això, em rebel·lo contra la idea segons la qual la majoria sempre té raó...



[...]                 
La majoria només té raó quan obra amb raó!
Dr. Thomas Stockmann  


Un enemic del poble és sobretot una obra actual que posa sobre l'escena certs interrogants -de resposta no tan evident- per a que te'ls emportis a casa i continuïs rumiant:
  • és la democràcia un bon sistema de govern o només és el menys dolent dels sistemes possibles?
  • és la democràcia una dictadura, de la majoria, però dictadura a la fi?
  • és la majoria una carta blanca per a governar?
  • [majoria desinformada i manipulada] vs [minoria culta i pensant]
Unes preguntes de resposta sovint canviant segons la nostra pròpia opinió estigui amb la majoria o amb la minoria

Ibsen recupera el terme "enemic del poble", l'hostis publacae de la Antiga Roma, i planteja el conflicte de la veritat i la integritat enfront de la conveniència i el propi benestar.
En aquest cas el conflicte rau en denunciar la contaminació de l'aqüífer del balneari, que dóna vida a tota la població, o bé callar.  Un conflicte que posa de manifest l'abús de poder, la hipocresia, la corrupció, l'ús partidista del concepte de "bé comú" i la manipulació de les masses; i que esclata en una inquietant i catàrtica assemblea popular.  (podeu llegir l'argument al final d'aquesta entrada)

Un decorat curiós -un punt minimalista- que muda de jardí particular a clavegueram mercès els jocs de llums i imatges projectades, i que esdevé metàfora del podrimer en què xipolleja la classe dominant i, de retruc, tota la societat.
Al llarg de l'obra s'interpreten algunes cançons amb lletres elaborades a partir de textos poètics originals d’Ibsen, però no us sabria dir.  Potser va ser la distància (fila 20), o l'acústica de la sala, o algun altre motiu, però em va ser impossible seguir la lletra (que entenc que era la gràcia de les cançons) i això va implicar un cert trencament en el ritme de l'obra.  Amb tot, però, res que la desmereixi.

I sobre els actors, què dir?  Molt i molt bé.
Especialment un Pere Arquillué (Dr. Stockmann) intens i esplèndid que t'arrossega i lidera l'obra i fa un parlament impagable durant l'assemblea; i un Roger Casamajor (alcalde i germà de l'anterior) que li planta cara amb total autoritat i esdevé el retrat perfecte del polític autoritari disfressat de demòcrata.  També genials Miquel Gelabert (sogre) que destil·la mesquinesa, i Jordi Martínez (director del diari) inquietant i perillós des de la seva amabilitat.

Tota l'obra flueix i les dues hores llargues se'n fan curtes.  Ara bé, el punt àlgid és l'assemblea.  Impagable en tots els sentits.  Durant l'assemblea l'escenari es trasllada parcialment i abasta el públic, i et sents espectador i part de l'espectacle, ciutadà de l'assemblea, sotmès a la manipulació i enardit pels discursos, i no saps si marxar per fugir del desgavell o aixecar-te i prendre'n part per fer sentir també la teva veu.
Fantàstic -i tristíssim- reconèixer frases i arguments d'alguns polítics actuals i descobrir que no desentonen gens ni mica.

Si no m'equivoco, l'han prorrogat uns dies; així que si sou a temps: altament recomanable.

Si en voleu saber més, podeu consultar el dossier de l'obra, el programa de ma, i també fer un cop d'ull al tràiler de presentació:


Argument:
Thomas Stockmann és el metge d’un balneari en una petita ciutat noruega. Les seves investigacions li han fet descobrir que les aigües del balneari –que ell mateix ha fundat i que és bàsic per a l’economia i el prestigi de la ciutat– estan contaminades i són una amenaça contra la salut. Stockmann està convençut que cal tancar el balneari i realitzar costoses reformes per resoldre el problema. 
Al principi, les persones més properes admiren i elogien el seu descobriment, fins i tot el diari més progressista està disposat a publicar l’informe de l’estat de les aigües.  Però quan tothom s’adona que les reformes comporten grans despeses per a la ciutat i més impostos per als ciutadans, tothom es gira contra el doctor i, des de diferents àmbits, li suggereixen que sigui moderat i que no exageri la situació, que potser no cal tancar el balneari, que amb petites reformes ja es pot solucionar.  Un dels principals rivals és el seu germà Peter que és alhora l’alcalde i president del consell del balneari.
Com que finalment, aquells que el recolzaven han decidit no publicar l’informe i canviar-lo per un altre informe que ha redactat l’alcalde, el doctor decideix convocar una reunió popular per poder explicar la situació.  A la reunió, gairebé no el deixen parlar i Stockmann s’adona que la majoria s’equivoca i la minoria té raó.  Els assistents a l’acte, sota la manipulació de l’alcalde i d'Aslak (director del diari), acabaran considerant-lo un enemic del poble, una amenaça per a la ciutat i haurà de marxar de la reunió.
Tot plegat, té desastroses conseqüències per al doctor i la seva família: Stockmann és acomiadat del balneari, els seus pacients l’abandonen, la seva filla és acomiadada de la feina, l’amic Horster, amb qui havien de fugir a Amèrica, també és acomiadat, els veïns li trenquen els vidres de casa seva i el seu sogre li fa ofertes indignes. 
Finalment decideix no marxar, sinó sacrificar-se i lluitar per educar els habitants de la ciutat amb l’objectiu de convertir-los en persones lliurepensadores.

4 comentaris :

  1. Vist qui governa aquest país està clar que la democràcia no es bon sistema de govern... però quin ho es....?

    ResponElimina
  2. i vist la majoria que li dóna suport, i que ells utilitzen com a arma llancívola, ...

    jo sempre he pensat que és el millor dels que hi corren, però segurament caldria que tots ens ho prenguéssim més seriosament i que no els deixéssim creure que tenir la majoria és una carta blanca per fer el que els roti.

    ResponElimina
  3. ja veig que me la perdré, llàstima!

    ui, la democràcia! ui,ui,ui... un altre dia en parlem, com deien aquells dos (que no tenien gaire de demòcrates, però que a mi em feien riure... "la semana que viene hablaremos del gobierno") ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. sí que és una llàstima, perquè s'ho val (bé, en la meva opinió, que hi ha d'altres de diferents).
      sobre la democràcia, en podem parlar i parlar i no treure'n l'aigua clara
      ;)

      Elimina