> Univers madur: Com t'ho podria dir...

14 de gener de 2014

Com t'ho podria dir...






Com t'ho podria dir
perquè em fos senzill,
i fos veritat?

Amor particular            
(Lluís Llach)              




Aquests versos de Lluís Llach resumeixen una pregunta que em faig sovint.  Com explicar segons què i encertar a expressar-ho fàcil i clar?

Hi ha coses que haurien de ser tan fàcils d'explicar o de fer entendre! i no ho són; coses que a una li semblen evidents i que altra gent no les veu de la mateixa manera, i costa de pensar que es puguin veure d'una altra manera.
Un d'aquests temes és el de la consulta, i el dret o no dret dels catalans a tirar-la endavant.

No és la meva intenció parlar del dret d'autodeterminació dels pobles, reconegut a la Carta de les Nacions Unides i en els Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics com a dret inalienable que qualsevol d'aquells tenen el dret d'exercir, inclosa Catalunya.  Tampoc vull parlar de la possible manipulació d'aquest dret per part dels diferents partits polítics i del seu possible ús com a maniobra de distracció respecte d'altres problemes, especialment el salvatge atac als drets socials i polítics que temps era temps havíem guanyat.  No vull entrar a valorar possibles conseqüències d'una i altra opció.  No vull comentar postures a favor o en contra de les possibles respostes a la pregunta plantejada.  Només vull tractar la petició de fer la consulta.

Jo no veig la fractura social que amenaça Catalunya i penso que si alguna família ha deixat de reunir-se per tenir diferències d'opinió respecte d'aquest procés, s'ho ha de fer mirar perquè el seu problema és un altre.

Hi ha molts partits i cada partit ha dit la seva sobre la possible independència de Catalunya.  Tenim partits clarament independentistes, partits clarament espanyolistes o unionistes, i partits que encara defensen una tercera via tot i la dificultat que representa.  Totes tres postures, absolutament vàlides i defensables des d'un tarannà democràtic i allunyat d'amenaces i totalitarismes absurds i casposos.
M'agradaria pensar que tenim uns partits polítics que creuen en la maduresa dels seus electors; bàsicament perquè quan se'ls vota a ells no es qüestionen la capacitat dels votants, i estic una mica molt farta de sentir dir (a uns i altres) que estem manipulats, adoctrinats, enganyats, com si els catalans no tinguéssim dos dits de front i no fóssim capaços de pensar per nosaltres sols.

I davant de tots aquests dubtes, declaracions i acusacions, jo només veig una sortida factible: fer la consulta.  Fem-la i que cada partit defensi la seva resposta.  Fem-la i que els partits independentistes ens expliquin quin és el seu model de país.  Fem-la i que els partits unionistes ens convencin dels avantatges de mantenir-nos en la unitat d'Espanya.  Fem-la i que els partits federalistes ens dibuixin el seu mapa i aprofitin per buscar/trobar recolzaments estatals que el facin possible.

Em resulta difícil d'entendre que cap partit polític que es consideri democràtic pugui negar-se a fer una consulta quan realment existeix un mecanisme legal per fer-la legítima.
La veritat, però, és que no espero que partits com el PP s'hi sumin a la consulta, tot i que penso que no és incompatible estar contra la independència i demanar poder votar per evidenciar aquesta disconformitat; deu ser que encara dubto del seu concepte de democràcia.
Però senyores i senyors del PSC, de vostès sí que ho espero.  Ho espero perquè és un exercici de democràcia i voldria creure que aquest és el seu tarannà.  Ho espero perquè dóna veu al poble de Catalunya i són un partit català.  Ho espero perquè ja és hora que algú sacsegi aquesta esquerra espanyola tan adormida, que ha subordinat al recompte de vots i a l'estratègia electoral, els principis que no fa pas tants anys proclamava; i no estaria gens malament que fossin vostès.  Ho espero perquè estaria bé que recuperessin capacitat engrescadora.  Ho espero perquè ho van prometre, i les promeses cal complir-les.

Ja no som "esos locos bajitos" que deia Serrat.  Hem crescut i no volem que ens diguin "que eso no se dice, que eso no se hace, que eso no se toca".  Ens hem cansat dels seus "cuentos para dormir" i volem dir la nostra.  I tant és (en aquest post) si diem SÍ-SÍ, o SÍ-NO, o directament NO; el que volem és poder-ho dir.

2 comentaris :

  1. I un cop dit, algú farà cas del resultat?

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agradaria pensar que, invocant el mateix tarannà democràtic, tots els partits es comprometen a acceptar el resultat i treballar-hi, però ho veig difícil.
      Amb tot, mantinc l'esperança (no ens queda gaire més).

      Elimina