> Univers madur: Amb tristesa

17 de gener de 2014

Amb tristesa


Aquest matí, a primera hora, una companya m'ha enviat un correu-e que deia "Acabo de saber que s'ha mort la Gina, la filla de l'Elisabet.  La notícia m'ha trasbalsat molt... no tinc paraules."

I tot i que ja sabíem que la cosa podia acabar així, i que l'Elisabet ho ha afrontat amb una serenor envejable, jo no puc per menys que dir: Quina merda!  Perquè una mare no hauria de veure mai morir una filla.


La Gina era una criatura d'un altre planeta i l'Elisabet explicava que hi havia una alternativa al dolor, al desconsol que suposa que la teva filla -preciosa, petita, aparentment sana- comenci a desaprendre tot el que havia aprés i manifesti una d'aquestes malalties rares per a les que no n'hi ha cura i de les que se'n sap ben poc.  Des de la seva positivitat, ens descobria que "som part d'un tot meravellós que ens connecta amb la màgia del món, la màgia que vaig descobrir un dia en els ulls de la meva filla".  Però no deixa de ser una broma de mal gust.

Jo li dec a la Gina el descobriment d'un nou tipus de solidaritat, el Teaming i, darrere el Teaming, un univers de persones anònimes i compromeses.  L'Elisabet va impulsar la iniciativa per recollir fons per a la investigació de la Síndrome de Rett, però en realitat va fer molt més: va posar la primera pedra del Teaming a la nostra empresa, que, en paraules seves, vol dir allò de "si tens un problema, xiula!, i algú et vindrà a ajudar.  Des d'aquell primer projecte, ja hem donat suport a altres quatre, i continuem avançant.

Quan varem fer la donació dels diners recollits pel seu projecte, l'Elisabet ens ho va agrair desitjant-nos que la llum dels ulls blau turquesa de la Gina us il·lumini la vida, tal com ha fet amb nosaltres, i que aquesta història ens hagi fet a tots plegats més sensibles!

Així ha estat.  I per això avui volia dir:
Gràcies Gina.  Que la mar que respirava en el teu pit t'abraci per sempre i et bressoli amb dolçor.
 

4 comentaris :

  1. No hi ha paraules. La vida és massa curta per a no estimar-nos. El temps és massa preciós per a no estimar-nos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord Jere. A vegades perdem el temps i l'energia en coses tan absurdes, que ens oblidem d'estimar prou; i un bon dia descobrim que el temps se'ns ha anat

      Elimina
  2. Post agredolç perquè de coses positives no n'hi falten, però sobtetot agre perquè sap molt greu per la pobra Gina, és una broma de molt mal gust quan la biologia decideix tornar-se boja i espatllar el què ha construït. Que descansi en pau, i molts ànims a la mare.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trist quan les coses bones no aconsegueixen endolcir el gust amarg de la realitat, però com diuen: resistim.

      Elimina