> Univers madur: 2013.08

27 d’agost de 2013

Camins de felicitat


Avui una amiga ha penjat aquesta foto al facebook i he de dir que m'agrada la frase i que jo mateixa he defensat sovint aquesta postura.  És com una filosofia vital, una actitud, una recerca de la felicitat que té més a veure en ser que no pas en desitjar.

Un altre amic sostenia en una conversa que la felicitat és una petita utopia i que no s'ha de demanar res més a la vida; que els desitjos i les afeccions són el que ens fa infeliços, i que és sense ells que som capaços de viure amb serenitat.


I clar, gairebé tots dos estan dient el mateix, però no.

De sobte m'ha vingut al cap la imatge d'un encefalograma pla, serè, estable i monòton; i una por terrible que darrere aquest missatge sobre la felicitat s'amagui la inèrcia del conformisme, molt més còmode, molt més amable, molt menys colpidor, i anímicament demolidor.

El fet de gaudir d'allò que tenim i de no sentir-nos perpètuament insatisfets per allò que no tenim i que potser voldríem (sobretot en l'àmbit material), no és contrari a desitjar altres coses, a mantenir o descobrir noves afeccions, a voler que les coses canviïn, a continuar avançant.
El fet de gaudir d'allò que tenim és només un antídot contra l'amargor de la insatisfacció, una recepta per trobar la felicitat en les petites coses que fem i gaudim diàriament.

La felicitat mai pot ser una excusa per la comoditat, el conformisme i l'immobilisme.  La felicitat ha de ser un camí; i un camí requereix recorre'l, moure's, avançar.

Sigueu feliços.


25 d’agost de 2013

(No tan) moderna tecnologia


Sovint ens sorprèn com de ràpid avança la tecnologia, fins el punt de preguntar-nos si no ho deuen tenir tot inventat i ho fan arribar al poble de mica en mica. 
Aquest estiu, però, n'he trobat una evidència flagrant.  Sinó digueu-me: 
Què fa aquest home parlant pel mòbil si va morir a principis del s.XVI ???




Fotografia feta al claustre del Colexio de Santiago Alfeo, a Santiago de Compostela.

Festeig


Festegen el sol i la lluna quan s'acaba el dia.
En un darrer gest per encisar-la, el sol ha encès de vermell la carena i ha deixat en penombra els camps, però la lluna és fa esquiva i s'enfila pel cel, plena i radiant.
L'un se n'anirà a dormir mentre l'altra tot just s'alça, enjogassada amb la idea de perseguir uns estels que avui la seva llum amagarà.

7 d’agost de 2013

Materia fidei

El neguit li corsecava les entranyes i no sabia ben bé què fer per aturar-lo.
No obeïa a res; no hi havia cap motiu ni cap evidència preocupant, però sentia dins seu aquell rau-rau que no callava.

Sense adonar-se va començar a recitar velles oracions: "Pare nostre, que esteu en el cel, ...", "Déu vos salvi Maria, plena sou de gràcia ...", "Pare nostre, que esteu en el cel, ...", "Déu vos salvi Maria, plena sou de gràcia ...", "Pare nostre, que esteu en el cel, ...", "Déu vos salvi Maria, plena sou de gràcia ...".
Era conscient que les repetia un cop i un altre, sense sentir-les i sense pensar-hi; sabent de cert que no hi creia en aquestes coses, però sense poder deixar de fer-ho; com un mantra que, a força de ser recitat i repetit, l'asserenava.

Es va preguntar si per això servia la fe, per a trobar consol en el neguit; però el fet de pensar el distreia de la seva lletania i li retornava el desassossec.
No, millor no pensar.
Preguem.

Fotografia de Garrit Pieper

4 d’agost de 2013

Collars d'escuma





Collars d'escuma
broden un llençol d'aigua
i puntes blanques.

De regal deixa,
sobre la pell de sorra,
una petxina.





Com proposta del NipoRepte 95: "Estiu i platja" de Relats en català.


En blanc i negre


La por traspuen
uns ulls d'infant que em miren
en blanc i negre.

En resposta a la proposta del NipoRepte 95:  "La deportació dels nens" de RC.
Dibuix:  La deportació dels nens (Terezin, 1942) de Leo Haas ( 1901-1983)

En clau de sol

Fotografia de Francesco del Bravo







Són les notes
de llibertat, promeses
en clau de sol.










Com proposta del NipoRepte 68: "En clau de sol" de Relats en català.