> Univers madur: 2013.01

31 de gener de 2013

Tolerant la intolerància


http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/86/Logo_denip.jpg

"La no-violència
és la força de la veritat,
és la força de l'esperit,
és la força de l'amor"
(Mahatma Gandhi)


Ahir que feia 65 anys de la mort de Gandhi i que moltes escoles (entre elles la del Roger) celebraven el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), parlàvem a casa sobre la Pau, la No-Violència, la Tolerància, la Solidaritat i totes aquestes "virtuts" que se'ns fan tan evidents de defensar i a vegades tan difícils de practicar en el dia a dia.

 


Perquè els conceptes d'educació, concòrdia, tolerància, solidaritat, respecte als drets humans, no-violència i pau, els tenim clars i en som fervents defensors; però, aguantar segons qui o segons què, costa.

Hi ha una famosa frase de Evelyn Beatrice Hall (atribuïda a Voltaire, de qui va ser biògrafa) que resumeix molt bé la contradicció o la paradoxa implícita en aquests conceptes.  Ve a dir:

"No estic en absolut d'acord amb el que diu, però defensaré fins a la mort el seu dret a dir-ho"
És una frase molt maca i molt més fàcil de dir que no pas de practicar, però la trobo absolutament necessària; una clara i contundent declaració d'intencions.
Ser tolerant implica acceptar aquell company feixista, intolerant, racista, sexista, discriminatori i antítesi de la teva postura; però no acceptar-ho seria ser intolerant amb ell, i això ens igualaria.
Passa una cosa similar amb el dret a la vida (i ara parlo estrictament de la vida un cop hem nascut).  Si defensem la vida, no podem mai estar d'acord amb la pena de mort, ni tan sols en aquells casos que se'ns fa evident la maldat del condemnat, la brutalitat dels seus actes.  Si justifiquem la pena de mort, neguem el dret a la vida, i la justificació no ens fa innocents.

Reprenent el tema de la celebració del DENIP, deia que educar els infants i els joves en la no violència, el diàleg, la tolerància, la justícia, la llibertat i de la defensa activa dels drets humans, és una obligació moral dels professors.  Però no n'hi ha prou, o millor dit, no només.
 

Educar els infants és sobretot una obligació dels pares i, en general, de tota la societat; una obligació de cada dia; una obligació que hem de complir sent-ne model i referent d'allò que volem aconseguir.  I per fer-ho necessitem reinventar-nos també en aquests temes:
  • buscar mètodes no-violents per actuar eficaçment contra la violència, per actuar responsablement davant la violència dels altres, per aconseguir que ens deixi de fascinar la violència per ella mateixa;
  • deconstruir (ara que Ferran Adrià ho ha posat de moda) la idea de la violència necessària, disculpable, comprensible, legítima i honorable tan arrelada en la nostra societat.

Uf!  molta feina per fer, i dfiícil.




La fotografia és el logo del DENIP.

29 de gener de 2013

Escala musical



Deixarem que la música acompanyi els nostres passos
mentre transitem l'escala de la vida.
Avançarem sense partitura, improvisadament,
component la nostra melodia
amb cada moviment :
endavant, endarrere,
amunt, avall,
pausa, descans.
Cada pas, un graó.
Cada vida, una cançó.



Fotografia: Art urbà a Valparaíso, Xile (Cultura inquieta)


27 de gener de 2013

"I" d'Intimitat






La persona que perd la seva intimitat, ho perd tot.
(Milan Kundera)      







La calaixera
      Hem tancat el llum i hem quedat a les fosques
                                          el meu jo, i jo.

      I en la intimitat busquem a les palpentes
                              dins la cambra de l'ànima;
      ens atansem porucs a la calaixera on guardem
                                          els nostres secrets.

      Ens acostem amb por d'obrir certs calaixos;
      no per allò que creiem que trobarem
      sinó pel temor -per sempre negat-
      de no trobar allò que esperem.

      Al calaix de dalt, els records preuats:
      dibuixos infantils, cartes, postals,
      les flors seques d'amors passats,
      i els pètals d'amors que no s'han marcit.

      Al mig, les vivences: els bons i mals moments
                          que han dibuixat el nostre camí.
      I més avall, els calaixos que obrim a soles
                                          el meu jo i jo.

      I si fos cert que ens parla la vida
      amb el sever llenguatge
      de qui ja no menteix?

      I si obrim el calaix dels somins ajornats
      -aquells que encara no hem assolit
                 però que no hem renunciat-
                            i el trobem buit?

      Serà per aquesta por
      que només podem obrir certs calaixos
      en la penombra de l'ànima;
                     a soles el meu jo i jo.

Aquesta entrada forma part del projecte Sentimentari.   Clica si vols saber-ne més.
Fotografia trobada a Blocdefotos.cat, feta per Cinto.
 

24 de gener de 2013

Dunes



La gropa es féu duna i el personatge, paisatge.

Cavalcarem els nostres cossos, com agosarats genets vagant en el desert.
El paisatge canviant serà el nostre repte i l'experiència guanyada al temps esdevindrà brúixola per descobrir, en cada racó, un nou tresor, una marea de desig, un diminut espai encara per recórrer.
   


Fotografia:  Allan Teger en Cultura InquietaAllan Teger transforma el cos nu en un paisatge, camp d'esbarjo de figures en miniatura.
 

15 de gener de 2013

2013, a l'atac!


Ahir em comentaven a casa que des de primers d'any que no havia actualitzat el bloc, i és ben cert.
La veritat és que sovint hi penso, però quan no és un all és una ceba, i entre feina, festes, família, ànims i desànims, doncs van passant el dies i no trobo el moment o les paraules o cap de les dues coses.

Estava fent propòsit d'esmena per reprendre l'hàbit (un bon hàbit) d'escriure al bloc, quan m'ha arribat un correu-e de l'ARC que m'ha fet molta il·lusió i, com que d'alguna manera afecta al bloc, ho volia compartir aquí.
Els companys de l'ARC han estrenat un butlletí amb l'objectiu donar a conèixer les activitats de l’Associació i dels associats i associades.  Ha esta una bona pensada, un regal d'Any Nou: ho han fet per sorpresa (quina feinada) i amb un resultat genial que conté notícies literàries, concursos, ressenyes de blocs i de llibres i també altres temes de l'associació, tot amb un format molt agradable.
Si voleu, podeu llegir el butlletí clicant sobre la imatge.
I perquè m'ha fet tanta il·lusió?
Doncs al marge de la idea -que trobo molt encertada-, és que l'anava llegint i de cop, a la pàgina 5, al Va de blocs....
parlen d'aquest bloc!!!


Estic, a més, molt ben acompanyada per l'Anna Maria Villalonga a l'ombra del crim.

Gairebé m'he emocionat!  I és que això de que parlin de tu, i més si ho fan tan bé, sempre és gratificant, afalagador i ....   Buf, no sé què dir (ja us he dit que darrerament no trobo les paraules).

Moltes gràcies!  Ara ja no tinc excusa.  Aquest 2013, a l'atac!

1 de gener de 2013

Estrenes


Estrenem l'any, però en realitat estrenem molt més: estrenem any, mes, dia, hora, minut, segon, instant.

Sempre, cada moment, és un principi, una sortida de sol, un paisatge per estrenar i un futur per construir.  L'aigua serà un mirall, la neu romandrà inalterada, la sorra de la platja uniforme, el camí salvatge, fins que ens atrevim a fer un pas i amb aquest pas dibuixem onades, petjades i empremtes que canviaran el nostre dia, el nostre entorn, la nostra mirada, els nostres sentiments, i també la de tots els que ens són propers i d'aquells que envolten als que ens són propers i així infinitament.

Jo ja m'he calçat les sabates per fer aquest pas, que estrenem any i tenim molt per viure.  Espero trobar-vos moltes vegades per aquests camins.