> Univers madur: Carta des de la dimensió desconeguda

23 de desembre de 2013

Carta des de la dimensió desconeguda


Hola amics,

Us escric des de la dimensió desconeguda en què fa uns quants dies (ja no sé si pocs o molts) he estat abduïda.
Sí, ja sé que sona estrany.  De fet, jo sempre havia pensat que això de les abduccions i les altres dimensions era cosa de ciència-ficció pura i dura, però la realitat m'obliga a replantejar-me creences, pensaments i certeses.

Com sinó explicaríeu que els dies hagin deixat de tenir 24 hores per tenir-ne 4 o 5 a tot estirar?  Els matins muden en nit i els dilluns en divendres sense que hagi passat més que un curt lapse de temps.
Com sinó explicaríeu que aquest dia a dia accelerat pugui conviure amb una realitat tan retrògrada?  Avancem ràpid ràpid vers al passat.

No, no.  Sé que això no està passant.

En un tres i no res despertaré d'aquesta abducció i recuperaré la meva vida.
Els dies tornaran a tenir 24 hores, i els matins seran matins i les nits, nits.  La setmana se'm farà llarga mentre espero en candeletes l'arribada del dissabte, i els diumenges seran curulls d'instants plaents, passejades i terrasses.
El 2013 -gairebé 2014- tornarà a ser l'any en curs i desterraré al passat lleis injustes i drets perduts que en aquesta dimensió desconeguda volen tornar-se a imposar.

De moment, des d'aquesta dimensió desconeguda, un petonàs ben fort mentre espero retrobar-vos en la nostra realitat.

Fotografia: "Espacios superpuestos" de Eduard Resbier a "Licht und Zeit

2 comentaris :

  1. Avancem a base d'esforç, de lluites col·lectives, penoses i costoses -sovint amb forts costos humans- i retrocedim amb quatre dies, a cops de destral. Només una distracció, una indiferència o una renúncia col·lectiva i les forces reaccionàries -sempre latents, no ho oblidem- s'imposen.
    Sísif,sempre Sísif.
    No imposta, la muntanya no és dreta i plana, és cònica, i sempre hem de pujar en espiral. baixem. tornarem a pujar.
    2014 serà una any històric. Ho serà. Si despertem i ens posem a caminar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard, darrerament tinc la sensació que la pedra se'ns cau massa sovint i que ens costa molt pujar. Tant de bo despertem i ens posem a caminar, i si pot ser, ben aviat.
      En qualsevol cas, bon i feliç (i si pot ser, històric) any 2014

      Elimina