> Univers madur: Vivint en terra estranya

9 de novembre de 2013

Vivint en terra estranya



No, no sóc jo la de la foto, però us puc ben assegurar que darrerament em sento sovint com una marciana vivint en terra (hauria de dir planeta?) estranya.
Quan miro les notícies, llegeixo els diaris o, senzillament, parlo amb els companys, l'actualitat em genera una perplexitat i una mena de neguit rabiós que em fa dir allò de "Paren el mundo, que me bajo"; i quan no és així, és perquè m'envaeix el cansament extrem de sentir repetir contínuament les mateixes consignes (massa sovint mentides) i, encara pitjor, de veure que els que les diuen se'n surten.

El darrer cas, és el de la RTVV, altrament coneguda com Canal 9.
No entraré a discutir la qualitat de la programació (que a mi personalment no m'agrada) ni la viabilitat del projecte tal i com estava funcionant; però la barra que mostren els seus responsables i la tranquil·litat i la fatxenderia amb que ho fan, em remou tota.

Primer aconsegueixen fer inviable el projecte: gairebé tripliquen la plantilla (de 650 en 1995 a 1.800 en 2013), multipliquen el deute per 40 (de 32M € en 1995 a 1.300M € en 2013), i disminueixen l'audiència a la cinquena part (22.5% en 1992 a 4.2% en 2013) amb una gestió pèssima de la que ningú no se'n fa responsable tot i haver-se embutxacat un munt de diners amb projectes ruïnosos que van afavorir a algú o alguns.

Després fan un ERO per despatxar 1.200 treballadors assenyalats com culpables d'una situació que no han provocat ells.  I quan el TSJ declara nul l'ERO (fet amb el c.. i amb un munt d'irregularitats), tatxan! ja tenen l'excusa perfecta per tancar definitivament la televisió pública al·legant que no poden assumir el cost de readmetre els treballadors.
I els culpables continuen sent els treballadors, que en recórrer l'ERO han provocat el tancament i en conseqüència l'acomiadament de 600 treballadors més.  I els seus malgestors els pobres que es veuen obligats a fer-ho perquè "la Generalitat té l'obligació de prioritzar els serveis bàsics per davant de tot per garantir una Sanitat, una Educació i uns Serveis Socials de qualitat", com si en algun moment els hagués preocupat.

I com qui no vol la cosa, ja tenim un servei públic menys i un nou àmbit recentralitzat, que ja està bé d'experiments autonomistes.
Curiosament fa poc que el Consell d'Administració de RTVV adjudicava l'externalització dels continguts a una UTE en la que estan ficats Josep Piqué i un nebot de Cospedal.  No sé com els anirà el tancament pel seu negoci.

Com a resposta al tancament, els treballadors han decidit denunciar les pressions a les que estaven sotmesos, la censura i altres moltes irregularitats.  I com a resposta a la resposta, els valencians han recordat que tenien una tele i han triplicat l'audiència.  Paradoxal.
També hi ha hagut una altra resposta a la resposta, el menyspreu i rebuig d'una part de la societat que es queixa que els treballadors ara denunciïn i no ho haguessin fet abans, mentre cobraven.  Uns comentaris verinosos que fa feredat de llegir, especialment si pensem que són també treballadors els que fan els comentaris.

I és que el sentiment de classe, fa temps que l'hem perdut; i com no podem acabar amb els que ens manen, ens acarnissem amb els que podem, especialment ara que sabem que la crisi és culpa nostra per no treballar prou i cobrar molt, per viure per sobre de les nostres possibilitats, per creure que teníem certs drets, però sobretot per confiar en que els que eren els nostres dirigents (votats per nosaltres) eren gent honrada i ètica.

En fi, se m'ha anat una mica el cap.  Coses de marcianes.


2 comentaris :

  1. Un altre punt de vista sobre lo del canal 9 per part del J.A. Perez

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un altre punt de vista que puc compartir parcialment.
      Una reacció tardana per part dels treballadors, però també per part de tota la societat que ho va consentir perquè tant li feia, o perquè ja li estava bé, o perquè en el seu lloc ho hagués fet igualment.
      Jo no disculpo els treballadors que ho han fet malment, però caure en no defensar el seu treball perquè ho han fet malament em sembla un recurs fàcil que a la llarga ens va a la contra a tots

      Em recorda una mica aquella dita (crec que de Niemöller) que deia més o menys: «Quan els nazis van venir a buscar els comunistes, vaig guardar silenci perquè jo no era comunista. Quan van empresonar els socialdemòcrates, vaig guardar silenci perquè jo no era socialdemòcrata. Quan van venir a buscar els sindicalistes, no vaig protestar perquè jo no era sindicalista. Quan van venir a buscar els jueus, no vaig pronunciar paraula perquè jo no era jueu. Quan finalment van venir a per mi, no hi havia ningú més que pogués protestar. »

      Elimina