> Univers madur: El petó de la mort

1 de novembre de 2013

El petó de la mort



Tardes de Reis,
cinquillo i loto.
Tardes d'hivern    
            i silenci

que convida a sesta.

De la finestra estant
     veig els morts
que no dormen;   
     tips de gaudir
de la sesta eterna   
     juguen a les cartes
i s'aposten      
el petó de la mort.

S'apressa Tanatos
a cobrar la penyora,
no fos que el bell Eros
li negués la juguesca.




Els meus avis vivien al Poble Nou, en un pis alt a tocar del cementiri, i recordo una certa fascinació per aquell indret que es divisava des de la finestra: un món callat i etern de tombes i estàtues.

Més tard vaig saber que aquell cementiri era el més antic de Barcelona i el primer que es va fer fora de les muralles de la ciutat, l'any 1775.  Vaig saber també que l'original havia estat destruït durant la Guerra del Francès, i que l'actual va ser dissenyat per l'italià Antonio Ginesi en 1819.  Segurament el comerç colonial i la creixent industrialització de l'època, és en bona part responsable d'aquest aire d'opulència i alta burgesia que hores d'ara encara manté de tan ple com és d'estàtues i panteons.

D'aquest cementiri, a mi m'agrada especialment aquesta tomba (possiblement la més coneguda) que la família Llaudet va fer fer pel seu fill, mort massa jove (els fills sempre moren massa joves), i que representa "El petó de la mort".
Que impressionant i tètric resulta veure com aquest esquelet alat li xucla la vida a aquest bell jove, només amb un petó, sense dalla ni violència; talment com expliquen els versos de'n Verdaguer que figuren al peu:

Mes son cor jovenívol no pot més;
en ses venes la sanch s’atura y glaça
y l’esma perduda amb la fe s’abraça
sentint-se caure de la mort al bes.


Mira, he pensat que avui s'adeia un record especial.


2 comentaris :

  1. Molt adient, en efecte, aquest record.
    La mort i l'amor, Tànatos i eros, les dues grans pulsions per a la literatura. I per a la Humanitat, en definitiva: formen part de la mateixa vida, i per tant la imatge del petó de la mort sembla justíssima.

    ResponElimina