> Univers madur: Sukkwan Island

29 d’octubre de 2013

Sukkwan Island




Editorial Empúries (2010)

Col·lecció Narrativa
ISBN: 9788497876742

Text de la contraportada

Considerat arreu un dels debuts literaris més impactants de la dècada, Sukkwan Island ha estat un fenomen als Estats Units i a França. Recolzada per la crítica, que s’ha rendit al talent narratiu de David Vann, la novel·la curta que teniu a les mans ens trasllada a una illa salvatge al sud d’Alaska, accessible només en vaixell o hidroavió, plena de muntanyes escarpades i boscos espessos i humits. El clima a l’hivern és duríssim. Aquest és l’escenari que tria en Jim per reconstruir la relació amb el seu fill Roy, de tretze anys, a qui pràcticament ja no coneix. Després d’un seguit de fracassos personals, l’oportunitat de passar dotze mesos en una cabana aïllada, enfrontats a unes condicions complicades, li sembla la millor manera de recuperar el temps perdut. Però la duresa d’aquesta vida i el defalliment d’en Jim, fràgil i depressiu, no triguen a transformar aquest viatge en un malson. 
Amb una mestria inusual i una tensió dramàtica inigualable, David Vann explora, a Sukkwan Island, el cor de les tenebres de l’ànima humana i construeix una història de suspens i angoixa gairebé insostenibles.

Sukkwan Island és una novel·la breu però densa, crua i dura, molt dura.  No hi ha cap moment de la novel·la en que et puguis relaxar i gaudir de les brutals descripcions de l'illa, del seu paisatge i les seves condicions, cap moment per viure l'entorn -també dur i salvatge- que no és l'aspecte més tràgic de la història.

Des de bon començament ja veus que alguna cosa no rutlla i que les vacances que planteja l'autor, no poden anar pas bé.  Ho veia jo i ho havien de veure forçosament els seus protagonistes -pare i fill-, però s'entestaven en tancar els ulls i tirar endavant.
I clar, passa el que passa (que no explicaré aquí per si us la voleu llegir).
Passa que el fill és culpable -o se'n sent- de no ser el fill que volia ser d'un pare culpable de no haver sabut ser pare.  Passa que tanta culpabilitat amagada en un silenci feble i culpable, lluny, ben lluny de perdons i concessions, passa factura.  Passa que aquesta factura és difícil de pair i, en alguns moments, continuar llegint suposa un acte de valentia.
Passa que la filla, i també la mare, que sóc, es rebel·la contra aquest pare amb qui no es pot comptar; aquest pare que plora a les nits i que conviu amb el mar revoltat de la seva consciència; aquest pare que no ho ha sabut fer millor i que és prou egoista per doldre's de la seva, i només la seva, situació; aquest pare que «senzillament no havia entès res a temps».

Diuen que les novel·les de David Vann tenen molta influència autobiogràfica.  Deu ser veritat perquè la família que retrata en Sukkwan Island fa bona la seva frase sobre que «el millor que un pot fer a vegades és allunyar-se de la seva família, abandonar-la, perquè no hi ha manera d'arreglar els problemes».

En resum, una bona novel·la si considerem que l'autor aconsegueix ficar-nos de ple en aquest ambient pertorbador i asfixiant que et gela l'ànima i que et fa agrair arribar al final.
Amb tot, una novel·la que no es pot llegir en hores baixes.


2 comentaris :

  1. Em va agradar la seva descripció literària, i la narració fluïa dins d'aquesta agra i amarga descripció dels fets que s'anaven succeint a la illa, però.... arribat el moment central de la novel·la, no vaig seguir, havia acabat amb la meva paciència. Sigui ficció o realitat, aprofundir en aquestes misèries de la vida no m'agrada, la vaig deixar allà on tu t'imagines que la vaig deixar, després d'allò no podia seguir i qui ho sap, potser allí començava la millor literatura, però no he pogut seguir-la. Algun dia potser, debia estar en hores baixes, com ens avises tu al final.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ferran, crec que fins i tot en hores altes és una novel·la difícil.
      Si la vas deixar on m'imagino, havies arribat al punt àlgid de la història perquè com pots suposar a partir d'aleshores res és salvable. Suposo que literàriament és un bon exercici, però anímicament, no sé que dir-te.

      Elimina